divendres, 13 d’octubre de 2017

VIA GUTIERREZ, EL PUTO AMO, A ABELLA DE LA CONCA

Tornem a escalar a Abella de la Conca amb el PInto. La via d'avui és Gutièrrez, el Puto Amo. És una via dedicada de Los Galls al company Joan Gutiérrez que és segurament qui més parabolts ha posat per les terres de Lleida. Ha obert algunes de les millors vies que són seguides apassionadament pel seu club de fans. Així no és d'estranyar que los Galls (Grup d'Ascaladors de Lleida) li dediquessin una de les vies del sector.
Són vies ideals d'hivern - quan a Lleida tenim la boira - i aquí tenim el sol assegurat. Millor no venir a l'estiu si voleu sortir en vida.
A la zona va haver un noi que es dedicava a estudiar els voltors i va demanar que durant els mesos de gener a maig no escaléssim per la zona per no molestar les cries de voltor. No hi ha una regulació de "dalt" però penso que si podem, complim aquest acord tàcit.
Descripció de la via:
1a tirada (V - IV+ - V - 35 metres - tres parabolts i un pont de roca ):
Els primers metres ja es veuen prou finets per una placa dreta amb petites fissures, ens encarem cap al pont de roca que com ens agafa freds, té pinta d'alguna cosa més que V.  Passem per la vora d'una savina que podem llaçar. Ara anem a buscar un diedre que ens queda a la dreta. El diedre és prou entretingut ,doncs hem d'anar buscant les preses amb compte. Hem d'anar posant trastets però en els passos més compromesos trobem els parabolts estratègicament posats.
2n tirada (III . 6a o V - IV - 40 metres - tres parabolts i dos ponts de roca): Sortim caminant per la dreta per una mena de caminet penjat per encarar-nos cap un diedre superb. Els parabolts en el diedre estan posats a l'esquerra i es pot pujar per la placa, per als manolos (6a) però el més normal és pujar pel mig del diedre amb uns còmodes passos de V que res tenen que veure amb el V de començament de la via... Continuem pràcticament caminant.
3a tirada (II+ -IV-  35 metres - un pont de roca): Sortim caminant entre matolls. Anem recte amunt per anar a buscar la continuació de la via que va per la vora d'un boix suspès. Hi ha un ressalt on trobem un pont de roca que ens exigeix vorejar el boix. La reunió es munta sobre un parabolt i un modest pont de roca. Si voleu podeu reforçar la instal·lació amb friends.
4a tirada (IV+ - V - V - IV - 50 metres - dos parabolts i dos ponts de roca): Anem a fer la tirada clau de la via. Sortim per la dreta i anem a buscar un diedre (IV+), el diedre pica una mica res però finalment arribem a una placa orgasmàtica que està travessada per una fissura que podem anar protegint. Hem d'anar mega concentrats buscant els ressalts on poder agafar-nos. Tot un plaer. En sortir de la placa encara ens queda un petit ressalt fins al cim de la roca Viella amb un bon reguts de boca.
Descens:
Baixem per la cresta, a la dreta, per anar cap al nord. Trobem una corda per superar un passet. Anem seguint un corriol que contorneja la roca per anar a buscar un coll molt evident que hi a ponent. Baixem per tarteres. Finalment apareixem a uns camps d'ametllers que ens dura a la pista (35 min.).
Accés:
Esquema que vaig fer pels Aberronchados

A Isona prenem la carretera a Boixols.
En el km. 3,1 agafem el trencall a Abella de la Conca.
A 4,5 km. de la cruïlla agafem una carretera estreta a mà esquerra que passa pel peu d'unes impressionants parets.
1,2 km. L'asfalt s'acaba i anem 100 metres pel camí de terra.

Arribem a un petit aparcament a l'esquerra. Una pista surt a la dreta. Només hi cap un parell de cotxes. Cal tenir en compte en no tancar l'accés a cap camp doncs el pagès té mala hòstia (i amb raó). 
Aproximació:
Agafem la pista de terra i ens encarem cap al pas que hi ha entre les dues roques més prominents (pas de Finestres). Anem travessant camps d'ametllers per l'extrem més occidental. L'altra vegada que vaig venir vam pujar al recte. Crec que és millor anar més a l'esquerra i pujar per bon sender.
14 min. Unes fites ens indiquem que hem de deixar el camí de baixada i anar a la dreta.
20 min. Peu de via. Abans havia una placa, molt treballada, amb el nom de la via però algú - que sa mare es guanyava els diners amb el suor de baix - sembla que la va traure. He fet una fita. Cal buscar una pont de roca uns 5 metres més amunt. Podeu veure la placa del Gall Pinto que està uns 10 metres a la dreta per veure com estava de treballada la placa del Puto Amo.
FITXA TÈCNICA:
Valoració.Via ultrarecomanable
Dificultat: V, encara que et pots complicar fent-la en 6a
Desnivell: 160 metres
Temps d'aproximació: 20 minuts
Temps de descens: 35 minuts.
Grau d'exposició: Mig. Semiequipada. Parabolts restringits als passos compromesos. La resta a protegir.
Material: 10 cintes, friends, tascons, algun cordino llarg i reunions.
Roca:Calcaria, de qualitat.
Orientació: Sud

Via oberta per: Joan Linares, en Pinto i Lluís Miró, el 12 de gener de 2013.

Altres vies properes per complementar el dia:
Los Aberronchaos (que comença 5 metres a l'esquerra)
Viva la Pepa (damunt del poble)
Els forats dels Lladres (caminada curiosa)



dimecres, 11 d’octubre de 2017

CONGOST DEL REGUÉ: AGULLA DELS RELLOTGES

Fa uns dies en Jordi Marmolejo va penjar al Facebook de la SEAM una ressenya  de l'Agulla dels Rellotges. Es troba  a la carretera de Baldellou a Camporrells, a l'esquerra del Congost del Regué. Havia obert una nova via i havia difós la primera escalada a l'Agulla i, segurament, a la Llitera per allà l'any 1968. Com d'altres vegades vaig insistir al bon amic Joan Linares, en Pinto, fins que avui m'ha dut. La veritat és que és un bon company doncs l'escalada, en els trams superiors, és molt descomposta i puc comprendre perfectament que sigui una via que costarà que hi tornem, i això que en Jordi i la resta de la colla del Tak han fet molta feina, moltíssima, traient pedres però crec que si traiem les pedres que es mouen ens podem a arribar a quedar sense agulla.
Descripció de la via:
1a tirada (III - 45 metres - 5 parabolts - un pont de roca i un arbre): Estem a la Rampa dels Nins i anem pujant a 4 grapes. Damunt nostre ja veiem l'agulla que és la nostra fita que es troba a l'esquerra del congost venint de Baldellou. En arribar a un arbre, amb un cordino, cal anar a la dreta per seguir la via. Uns 10 metres més amunt trobem la reunió en la carena tombada. Hi ha trams que anem caminant.
La segona tirada és de transició doncs anem de la rampa al peu de l'agulla són 35 metres de I. Uns metres abans del coll de l'agulla en un arbre amb cordino muntem la reunió per tirar amunt.
Aquí tenim dues opcions perfectament factibles: Pujar per la via dels primers ascensionistes, que hem anomenat via Original, i la via que recentment ha obert en Jordi Marmolejo que és la via Ara és l'hora.
Comencem per la via Original (2 passos de IV - 25 metres - 2 claus): Sortim uns metres a l'esquerra i anem a buscar un clau que està situar en un diedre (IV).
De fet es pot protegir perfectament amb friends doncs hi ha prou fissures encara que la roca no és lo bona que desitjaríem i cal anar amb compte. La dificultat no és el grau sinó buscar les pedres més sòlides. Anem a l'esquerra, ara planejant fins trobar una altre clau. Ara si que heu d'escalar amb compte doncs la majoria de les pedres van caient a mesura que anem pujant i no saps gaire on agafar-te. Es tracta d'un altre pas de IV. Un cop dalt, pràcticament en el cim, hem de posar alguns friends per protegir-nos. Dalt del cim veiem encara el filferro que van posar els primers ascensionistes per baixar. No cal arribar doncs quan més amunt pitjor està la roca que arribar a estar podrida.
A l'hora de baixar és millor flanquejar a la dreta a cercar la reunió de via Ara és l'hora. Mentre baixem ens podem anar mirant els passos que ens trobarem a la pujada.
La via Ara és l'hora: (IV+ - V+/6a - 25 metres - 5 parabolts - un pont de roca i un clau):
De damunt de la reunió ja veiem un primer parabolt (IV+) en el primer ressalt per anar després a agafar un pont de roca i un nou parabolt que protegeix un segon ressalt on el principal problema és que no hi ha preses de má en sortir-ne. Finalment, davant nostre tenim el pas clau de la via. En la ressenya en Jordi el gradua de V+/6a la veritat és que m'ho puc creure doncs cada vegada que passa un escalador troba preses noves que han format les pedres que ha tirat l'escalador anterior. És impossible si el meu grau és el mateix que el meu company que anava de primer doncs ha tirat un munt de pedres i en acabar jo he tirar més pedres per tant és un grau que va fluctuant...
L'agulla des del cotxe
Descens:
De l'agulla baixem fent un rapel de 25 metres per la instal·lació de la via Ara és l'hora i descendim caminant fins trobar l'arbre que ens trobem amb un cordino en el primer llarg (Rampa dels nins) on fem un rapel de també 25 metres. El cotxe està a tocar de la via.
Accés:
Agafem la carretera que va de Baldellou a Camporrells. En el km 7,1 trobem el túnel del congost del Regué. Abans de travessar-lo a mà esquerra hi ha un aparcament per a un vehicle i just. Ara només us falta baixar un parell de metres i ja estem a la Rampa dels Nins on comença l'escalada. Observeu que el rierol passa per sota de la roca.

FITXA TÈCNICA:
Valoració.Escalada per a nostàlgics i aventurers.
Dificultat: Original:  IV  . Ara és l'hora: V+/6a
Desnivell: 70 metres
Temps d'aproximació: Inexistent 
Temps de descens:Inexistent (sense incloure els rapels).
Grau d'exposició: Mig - Alt pel perill de caigudes de pedres.
Material: Original: 6 cintes, friends i reunions - Ara és l'hora: /  7 cintes i reunions.

Roca:Calcaria, de mala qualitat.
Orientació: Nord

Via oberta per: Via Original: Víctor Luque, Manel Cortés, Xavier Martínez i J. A. Lagarriga el 17 de novembre de 1968. El nom de l'agulla ve d'una anècdota que els hi va passar als aperturistes: Com la roca estava molt trencada van decidir traure's els rellotges per no ratllar-los amb les pedres i els van posar en la motxilla d'en Jordi Delmàs que els va acompanyar fins al coll de l'agulla. En baixar es va deixar la motxilla oberta i els rellotges es van escampar per la tartera però els van poder recuperar encara que alguns amb els vidres ratllats...
Via Ara és l'hora: Jordi Marmolejo, Faust Soldevila i E. Montalà el 29 de setembre de 2017.

dimecres, 27 de setembre de 2017

PARETS DEL NAS DE LA RIBA: ESCALADA ESPORTIVA

Amb el Pinto hem decidit anar a fer esportiva a les Plaques del Nas, també en diuen paret de la Roixella. En Pinto em va dir que fruiria com un tonto i la veritat és que tenia tota la raó del món. És un lloc excepcional per anar a estirar els braços.
De fent moltes vies van estar equipades pel Barbes, Jesús Sánchez, un bon company que ens va deixar l'any 2012 i que pujant per les seves parets de la Riba hem recordat.
Són vies que no es fan gaire, malgrat lo xules que són. Hi ha tots els graus que nosaltres podíem intentar. Estavem sols encara que els cotxes i els trens ens trencaven l'encant.
Només hem trobat una ressenya digna del blog 100% Natura. I això que era un sector on s'anava molt a escalar però ja sabeu que en això del nostre mundillo hi ha també molta cosa de modes....
No patiu per localitzar les vies doncs al peu de cada via hi ha el nom en una xapeta.
Què hem fet?
Com estàvem molt fluixets doncs feia dies que no feiem res de res hem decidit començar per la més fàcil i hem obtat per anar a la via Palmito facilon (IV+). Ens ha costat trobar-nos amb la roca però finalment ens ha semblat tal com diu el nom fàcil.
Val a dir que la via està una mica bruta de vegetació. Senyal que són vies que es fan poc.
Ens hem animat i hem decidit anar a la Bosquimano (V+) que té un començament explosiu encara que després es deixa fer. Cal tenir present que els darrers metres són "finets".
Ens hem anat una mica més a la dreta i hem fet la via Merda per un tubo (V) que té un primer pas que fa patir però és una via molt bonica estèticament.
Anem a l'esquerra a buscar més vies accessible. N'hi ha força de V+ i 6A.
Arribem a la Via Crucis (V) amb un pas inicial força exigent si es tira al recte encara que es pot trampejar per l'esquerra. La via va en paral·lel amb la via Safija i hi ha algun moment que no sabem massa bé quina estem fent.
Estem molt bé a la paret, hi ha algun lloc on veiem el mar, però se'ns fa tard així que decidim anar acabant i decidim fer la via del costat que és diu Via de l'Espolonet (V+) i la veritat és que l'he trobada molt més fàcil que la via Bosquimano. Segurament ens hem anat cortint en la dificultat.
El proper dia més doncs ens hem trobat molt bé escalant en aquest raconet. Gràcies Barbes.
Accès:
En el km. 27,6 de la carretera C-14 entre Reus i la Riba trobem el túnel de l'AVE. Aparquem a l'entrada d'accés al túnel. Espai per a pocs vehicles. Molt evident doncs es destaca el sostre del Nas.
Aproximació:
Anem uns 100 metres per la carretera i agafem un sender a l'esquerra. Als 7 minuts agafem un trencall a l'esquerra costerut que ens deixa al peu de les vies 13 min.



dilluns, 4 de setembre de 2017

RACONS PERDUTS AMB ENCANT: VIA DANIEL VERGES

En la nostra geografia hi ha racons perduts on pensaries que no s'hi ha escalat mai. On s'imposa la solitud. Un d'aquest paratges és el que avui us comentari. Està a la paret del riu Lacó, que no sabeu on està, no. Bé, potser us soni el poble d'Oden al Solsonès. Ja anem bé. Doncs, en un racó amagat hi ha una paret que permet fer-hi dos llargs. La roca calcària és un plaer infinit. M'ha portat el Pep del refugi de l'Arp. Gràcies... llàstima que la via sigui tant curta.
M'atreviria a dir que la principal dificultat de la via és trobar-la. Així que ja tenim feina a explorar l'inici de la via...
Descripció de l'itinerari:
Segurament primer trobareu en la paret un clau rovellat que correspon a la via Inesperada que recorre una marcada canal/diedre. Anem bé. Ara heu de tirar una vintena de metres a la dreta i vorejar uns roures. L'inici és molt estret i incòmode doncs esteu empegats als roures. Us ajudarà a pensar que esteu en una "merda" de via però poc a poc anireu millorant i us acabarà agradant la vieta.
1a tirada (IV - III - IV+ - IV - 30 metres - tres parabolts i tres arbusts (dos amb cordinos)): Damunt nostre veiem una petita savina (veure primera foto) que llaçarem. Darrera seu, amagat, hi ha un parabolt i, més amunt, un altre parabolt aquest ben visible (IV).
Després de superar el segon entrem a una canal que hi ha a la dreta. Dalt hi ha una alzina empunyegadora (III). Girem a l'esquerra - parabolt - i tenim que fer un flanqueig a l'esquerra (IV+) poc després trobem dos arbusts que tenen cordinos per assegurar-nos. Arribem a la reunió amb tres xapes. És una reunió que comparteix la via Daniel Vergés que tira a la dreta (V+), la Top Mop (6a+) que tira recte amunt i la variant Daniel que va a l'esquerra i que constitueix una opció de sortida. Nosaltres farem aquesta darrera.
2a tirada (III+ - IV+ - 30 metres - 4 parabolts - atenció el darrer sense xapa):
Anem caminant a la dreta i pugem uns metres (III+).  A la dreta deixem un espit. Arribem a una gran savina que voregem per l'esquerra fins anar a buscar la paret. La veritat és que des de sota impressiona però es puja prou bé (IV+). Hi ha una estructura de xapa muntada per fer la darrera reunió però és millor fer la reunió ja dalt en un arbre. Veure foto. Cal portar alguna cinta llarga per evitar el fregament  de cordes.
Descens:
Seguim un carrerany descendent. Arribem a una petita paret. Hi ha una feixa - amb vegetació - que ens permet superar el cingle i fem cap a uns camps erms on trobem un forat on abans guardaven les llavors de trumfos (patates). Seguim entre camps fins sortir al cotxe (7 min).
Accés:
Oden no forma un nucli de cases sinó que a l'esquerra de la carretera venint de Coll de Jou trobem l'antiga escola i agafem una pista encimentada.
0,5 km. Ermita de Santa Eulalia. Tirem pista avall.
0,8 km. Revolt a l'esquerra. Recte surt un sender amb un cartell indicatiu.
0,9 km. Petit eixamplament de la pista on podem aparcar un cotxe.
Aproximació:
Tirem carretera avall fins que trobem una fita i tirem muntanya amunt fins trobar el cingle (4 min.). Ara ens toca buscar l'inici de la via.
FITXA TÈCNICA:
Valoració.Escalada exòtica. Encant de solitud.
Dificultat: IV +
Desnivell: 60 metres d'escalada 
Temps d'aproximació:4 minuts, 
Temps de descens:7 minuts.
Grau d'exposició: Baix
Material: 6 cintes, vagues llargues i reunions.

Roca:Calcaria. 
Orientació: sud

Via oberta per Daniel Vergés i companys entre el 2000 i el 2005

dimecres, 30 d’agost de 2017

CRESTA DEL MERCADAL INFERIOR: CLÀSSICA BERGADANA

La cresta del Mercadal constitueix una escalada d'escola del Berguedà que en començar tothom fa. Només són dos llargs i quan arribes dalt tens la sensació que ja estàs calent per continuar amunt però l'agulla ja s'ha acabat. Home, si vols pots anar a fer Mercadal Superior però això ja té  més nivell.
Els dos llargs estan separats per trams que vas caminant i estrictament parlant fas quatre llarguets.
Feia molt temps que la tenia entre cella i cella. No em va desagradar però me l'esperava més gran. Atenció cal escalar dolçament doncs hi ha pedres que volen marxar de la paret. Cal anar amb cura. La mateixa corda va tirant pedres...
Descripció de la via:
Ens situem en la base de l'agulla i veiem que hi ha una recula de vies d'esportiva que tirem amunt.
1a tirada (IV - III - 30 metres - 8 parabolts): En lloc de pujar per l'extrem de més a l'esquerra (III) ho fem per la primera via d'esportiva (IV). A la tercera xapa ens posem a la cresta estrictament parlant (veig que el col·leccionista de vies ha fet exactament el mateix). Pugem per la cresta vigilant amb la roca encara que com hi ha passat molta gent també ha de ser mala sort...
Fem la reunió en un arbre.
2a tirada (II - 25 metres - net): Més que una tirada és un canvi de reunió doncs hem anat caminant encara que té pati.
3a tirada (IV - IV+ IV - 35 metres - 5 parabolts): Sortim per l'esquerra i grimpem un tram fi perquè la roca no és del tot de fiar. Cal triar-les millors de les moltes preses que hi ha. Tampoc tens la inseguretat total sinó que cal anar amb compte (IV).
Arribem a un tram on hi ha dos blocs que surten de la paret i sembla que serà el pas clau doncs són molt verticals. Doncs no, el pas clau és el que està damunt on cal anar amb cura (IV). Aquí apareix per la dreta una placa molt interessant però la via puja per l'aresta més fàcil i trencada (IV).
Muntem la reunió en la instal·lació d'una via que puja per la dreta.
4a tirada (II - 40 metres - un parabolt i un merlet): Anem bona estona caminant per la cresta, tram aeri. Trobem una reunió d'una altra via i aprofitem per xapar. Més endavant hi ha un merlet que ens clama que el llacem encara que ja les dificultats han minvat. Arribem al cim.
Descens;
Caminem uns 10 metres seguint la carena i arribem al rapel que està muntat sobre un pont de roca i un munt de cordinos. El rapel estrictament té uns 15 metres però val la pena tirar tota la llargada de la corda per una aresteta. Baixem caminant a un coll que hi ha sota de l'agulla.
Baixem caminant per un sender que passa pel vessant sud de l'agulla. Passem per davant de l'inici i arribem a l'aparcament (15 min.).
Aproximació:
De Bergà agafem la carretera que puja al Santuari de Queralt i a Espinalbet i en el km 1,5 km trobem un aparcament a l'esquerra. A l'altre costat ja tenim l'agulla de Mercadal Inferior. La superior està al darrera i encara no la veiem.
Accés:
Anem a buscar un barranc on hi ha un corriol que el segueix fins que l'abandona i s'encara decididament vers la cresta. La via comença a l'extrem occidental de l'aresta. Molt evident. (10 min.).
FITXA TÈCNICA:
Valoració.Escalada climbing lovers. 
Dificultat: IV 
Desnivell: 65 metres d'escalada + 65 metres de grimpada
Temps d'aproximació:10 minuts, 
Temps de descens:15 minuts.
Grau d'exposició: Baix, encara que cal tenir present que la roca no és gaire bona.
Material: 8 cintes i reunions.
Roca:Calcaria. No sempre lo bona que voldríem però no s'arriba a passar por.
Orientació: Oest
Via oberta pe

LA PEDRA: PARET DE L'ESTRET: VIA UNAI

Avui el Pep del refugi de l'Arp pot sortir una estona a escalar i aprofitem anar de bon matí a la Paret de l'Estret a fer la via Unai.
És una via curta, de dos llargs, que quan arribes dalt trobes a faltar més paret però que és ideal per fer amb combinació amb altres vies properes de la zona. Via feta per fruir i res més, doncs està equipada i de dificultat accessible sense problemes. Ideal per passar l'estona i riure.
Descripció de la via:
Ens situem al peu de la paret - on he posat una fita - i hem de grimpar 10 metres per situar-nos al peu de la via. A l'esquerra d'una savineta hi ha el primer parabolt, una mica més a l'esquerra hi ha el segon. Val a dir que la primera assegurança està una mica lluny del terra.
1a tirada (IV - IV+ - IV - 35 metres - 8 parabolts):
Ens encarem vers la savina, podem jugar a anar per la dreta per una mena de canal (jo), o anar al recte més difícil per on passa el Pep.
Ressenya treta del llibre: Escalada al Solsonès
En arribar a la savina xapem la primera xapa i anem a l'esquerra. Segurament és el pas més complicat de la via (IV+). Anem flanquejant a l'esquerra i pujant j sense dificultat. Ens situem en un petit ressalt que ens torna a exigir tibar encara que el podríem evitar per la dreta si volem navegar per la paret.
Arribem a la reunió. A la dreta hi ha una bona sabina. A la reunió hi ha un mallon d'on rapelarem.
2na tirada (IV - III+- 25 metres - 8 parabolts): Sortim per l'esquerra. El primer pas cal mirar-ho però després la paret va tombant i anem pujant a quatre grapes. Potser si que hi ha massa parabolts però és una via per portar a gent que no està acostumada a escalar. La reunió està situada al terra amb una anella.
Descens:
Potser amb un rapel de 60 arribàvem al terra però nosaltres en vam fer dos i així no tenir problemes recuperant la corda entre la vegetació. Primer un rapel fins al primera reunió (25 metres) i un altre de 30.
Baixem pel camí de pujada (5 min.)
Accés:
Inici de la via
Agafem el trencall al poble de La Pedra. Poc després deixem l'accés a La Pedra i prenem un trencall a mà esquerra senyalitzat capel coll de la Santa Creu i els Estrets.
Uns 3 o 4 km. més amunt hi ha la baixada als Estrets. Molt evident. A l'esquerra tenim els cingles del Custodi i a la dreta la paret dels Estrets. Hi ha un aparcament per un parell de cotxes a l'esquerra on aparquem.
Aproximació:
Baixem per la carretera, passem una primera barrancada pedregosa i poc més avall pugem pel talús de la carretera, a mà dreta, i pugem entre el bosc fins fer cap al peu de la Paret dels Estrets i busquem la via (7 min.). Cal tenir present que els primers metres no són evidents doncs cal grimpar uns 10 metres per situar-nos al peu de la via. Nosaltres vam posar algun fita.
FITXA TÈCNICA:
Valoració.Escalada climbing lovers. Deixa bon reguts de boca encara que és massa curta.
Dificultat: IV 
Desnivell: 60 metres.
Temps d'aproximació:7 minuts, encara que costa trobar l'inici de la via.
Temps de descens:5 minuts.
Grau d'exposició: Baix.
Material: 8 cintes i reunions.

Roca:Conglomerat. Encara que sigui una via que es fa força sempre pot haver una pedra que vulgui viatjar.
Orientació: Oest
Via oberta per Jaume Cots i companys

dimarts, 29 d’agost de 2017

BALCONES DE ANAYET: PIRINEU PUR

Escalar a Anayet constitueix una autèntica aventura d'alta muntanya. La via està equipada. El brillo de les xapes és total però la veritat que no li trau l'encant de l'ascensió a una gran muntanya on podem contemplar un paisatge impressionant amb uns tons rogents i verds superbs.
Comencem per dir que Anayet és la resta d'un antic volcà. Més concretament, és la xemeneia d'aquest gran volcà per aquest motiu té una roca tan diferent. Sols per això ja caldria anar-hi...
Si encara no esteu motivats sols us puc dir que està equipada pel grup Sendero limite que són alguna cosa més que garantia absoluta.
Ara també dir-vos que per arribar a peu de via caldrà patejar, però per fruir s'ha de patir...
Via molt recomanable.
Descripció de la via:
1a tirada (IV+ - V- - IV+ - 40 metres): La via comença exactament en el punt on s'uneix la roca de color gris - que és genericament per on pujarem - i la roca de color rogent que queda a la dreta.
Durant tota la via hi ha trams herbosos i trams de transició on anireu caminant. A l'inici de la via hi ha un cercle de color blau que ens ajuda molt a situar-nos en la immensitat de la paret.
El contacte amb la roca és diferent al granit però aviat ens acostumem. La primera reunió ens la vam saltar i la vam fer uns metres més amunt (també hi havia dos xapes) i d'aquesta forma vam fer dos llargs dels tres que marca la ressenya.
2a tirada (IV - - III -  25 metres ): En els primers metres encara cal tibar una mica però després es va pràcticament caminant. Anem a buscar una canal. Al peu de la canal fem la reunió que coincideix amb la tercera de la ressenya. Des d'aquí ja podem observar el llarg clau de la via.
3a tirada (V - V+ - IV+ - 25 metres): Sortim per la dreta. De fet no cal patir per l'orientació de la via doncs sempre els parabolts ens indiquem la continuació de la via encara que al primer llarg el company va tenir algun petit dubte.
Anem per una placa llisa que va per sota d'un sostre. Anem flanquejant-lo amb finura (V). Arriba un moment que la cosa es complica doncs la roca és més llisa. Patina una mica (V+) de totes formes no patiu que hi ha prou xapes per fer algun A0. Després pugem per un diedre vertical fins que acaba tombant.
4a tirada (III+ - IV+ - IV - 60 metres): Comencem pujant per terrasses herboses. Tirem a la dreta on trobem una xapa de color vermell que deu d'indicar la reunió però com només n'hi ha una decideixo continuar. En aquest cas és millor no fer anar la xapa vermella per evitar el fregament de cordes.
Giro, ara, a l'esquerra. Com és una tirada molt llarga i amb força girs cal posar cintes llargues per moure's sense gaire pressió de la corda. Passem uns blocs raros que ens obliguen a fer contorsionisme d'esquena (IV+) hi ha algun pas que m'ho fa mirar i remirar. Finalment surto a una placa tombada per on es puja amb facilitat. Algun pas d'adherència.
5a tirada (IV - III - 35 metres): Placa tombada sense altra dificultat que anar buscant les xapes i fent passos d'adherència. Dalt ja es veu la continuació més interessant.
6a tirada (IV+ - 40 metres : Comencem pujant per un diedre i un petit sostre damunt.
7a tirada (IV+ - V+ - IV - 35 metres): Anem a l'esquerra flanquejant (IV+) i girem per agafar un diedre vertical (V-). Ja estem a l'espero final.
8a tirada (IV+ - 25 metres): Escalem per una mena d'aresta on les dificultats no estan mantingudes. Tram aeri i agradable.
9a tirada (III - 20 metres): La dificultat baixa però continua sent un llarg agradable i aeri.
10a tirada (III+ - 40 metres): Continuem per l'aresta que va tombant i les dificultats són puntuals. Arribem caminant al cim de l'Anayet (2574 m.).
Descens:
Anem baixant per la ruta de pujada que està perfectament traçada. Hi ha un tram de cadenes que deuen de servir per quan hi ha neu.
Passem pel coll que separa el pic d'Anayet amb el Vèrtex d'Anayet. Quan ens dirigim cap als ibones d'Anayet girem a l'esquerra deixant el camí principal per passar prop del camí d'anada i anar a buscar la cadena.
A la cadena muntem un rapel de 28 metres i seguim el camí d'anada. Arribem a l'aparcament amb 2 h 40 min.
Aproximació:
Ens situem a l'aparcament de Portalet. Hi ha gent que puja des de l'aparcament d'Anayet GR-11 però està més avall i cal caminar més estona encara que és més fàcil doncs t'evites el pas de la cadena.
Anem pujant per una pista que travessa les pistes d'esquí.
1 h Arribem al Puerto de Canal Roya - de fet no cal arribar-nos-hi doncs uns metres abans ja podem agafar un corriol que surt a la dreta. Anem seguint el sender prou evident. Davant ja veiem el pic d'Anayet.
1 h 08 min. A la dreta del camí veiem la primera fita, abans no n'hi havia, que marcar un corriol que baixa a la dreta.
Travessem una tartera on cal posar atenció a seguir les fites que ens duen fins a una muralla on hi ha una cadena. (1 h 30 min.) Hi ha un punt vermell que ens indica l'inici.
Els primers metres de pujada són exigents doncs cal tibar. Després la cadena no puja recta sinó que busca una feixa que tira a la dreta.
Un cop superat aquest punt ens trobem en una gran plana. A l'esquerra tenim els ibons d'Anayet que no arribem a veure. Enllacem amb el Gr11 que baixa per la collada de la dreta.
Anem seguint un corriol no tan evident encarant-nos cap a la paret de l'Anayet. Arribem a unes runes i agafem un viarany que travessa una tartera que ens duu fins el peu de la via (2 h 20 min.).
FITXA TÈCNICA:
Valoració.Falta adjectius per definir-la. Molt interessant. Esperit d'alta muntanya.
Dificultat: V+ (no obligat)
Desnivell: 350 metres.
Temps d'aproximació: 2 hores 20 minuts.
Temps de descens: 2 hores 40 minuts.
Grau d'exposició: Baix. Hi ha trams herbosos.
Material: 12 cintes, encara que si s'empalment llargs pot arribar a fer falta 17, i reunions.

Roca: Roca volcànica. Diferent a la resta, assemblada al gneis. 
Orientació: Est. Sol pel matí i ombra a la tarda.
Via oberta per Luis Royo i Julio Benedé l'any 2010.
Per obtenir el track de l'aproximació: