diumenge, 18 de febrer de 2018

LA FORÇA TEL·LÚRICA DEL CASTELL DALMAU

Hi ha racons que desprenen una força especial. El Castell Dalmau és un paratge d'aquest. Si no perquè un pedrot com aquest té la fal·lera de 18 vies. Si doneu el tomb per sota pensareu que no hi caben. Surten en el llibre Guia d'escalada clàssica a les muntanyes de Prades de Josep Jané. Un llibre imprescindible per estimar aquests cingles.
Nosaltres ens vam posar a tastar l'atracció de l'agulla i ens vam posar a la primera via que s'havia obert que puja per una flamant escletxa fins al cim. És una escalada diferent, fora dels patrons habituals. Comencem per una rampa que superem per oposició i en la segona part un mur interior. Sembla que estiguem fent espeleologia fins sortir a la llum exterior ja en el cim del penyal.
Llàstima que la via sigui curta ... i no estigui equipada.
Si no em creieu el tema de la força tel·lúrica (feu molt bé de no creuem) penseu per un moment que fan aquí una colla d'escaladors organitzant dinars dalt, o la colla vella de Valls fent castells.
Quan estàvem aclofats dins de l'escletxa va aparèixer el nostre àngel celestial, en Pol, que també és de la SEAM del CEL. Ell la va fer sense corda i volia baixar per la via amb oposició, com us podeu imaginar ell juga en una lliga diferent de la meva. Ens va orientar/animar a pujar-hi doncs ens pensàvem que era molt més fàcil del que ens vam trobar. Gràcies.
Descripció de la via:
Ens situem darrera de l'agulla. A mesura que l'anem voltant anem veiem algunes de les plaques que indiquen l'inici d'algunes de les vies del Castell. Ens situem en el vessant nord-oest i veiem una gran escletxa. Damunt hi ha la placa amb el nom d'Aubareda i Bergada (aquí escrit amb ga quan el nom era Pere Berguedà).
Entrem per l'escletxa per on només passa una persona i muntem reunió d'inici.
1a tirada (IV - 15 metres - net): Pugem pel punt menys dret. Alerta a l'esquerra hi ha una roca encastada que es mou. Els primers metres són els més difícils del llarg (IV) doncs la roca està molt polida segurament per l'acció de la humitat. Cal posar l'espatlla a la paret per pujar en oposició. Un cop superat els dos primers metres la paret tomb i pugem amb facilitat (III). Als 5 metres ja podem anar caminant cap a dins de la paret.
2a tirada (IV+ - 10 metres - net):  Davant tenim un mur. En la part superior veiem uns blocs grans amb diferents sortides a l'exterior. Els primers metres són polits però a l'esquerra es pot posar alguns friends grans i per la dreta hi ha un llastra que ens permet pujar millor del que pensàvem inicialment. Arribem als blocs superiors i ara cal anar a l'esquerra - semblaria que hauríem de seguir a buscar un forat que hi ha damunt.
El pas és atlètic, i estrany,  i anem amb els peus per una regleta i amb l'esquena recolzat a la paret. Quan ja l'has fet dius que és fàcil però quan estàs allí pillat tens algun dubte. Saltem a un blog encastat i a l'esquerra trobem la reunió. Ara només ens falta pujar per uns blocs i arribar al cap de l'agulla (611 m.).
Baixem una mica cap al nord i trobem una instal·lació de ràpel (que baixa per la via del Ràpel, que originals). Al costat hi ha una biga de ferro amb una cadena que sembla que van pujar els militars que van fer practiques per la zona.
Descens:
Muntem un ràpel de 25 metres que ens deixa al costat d'on hem començat. Baixem pel camí de pujada encara que en sortir a la pista hem baixat un tram més pel GR i hem sortit a la Font de Pascual. Per sota de la font surt un sender que ens deixarà davant del km. 3 de la carretera a La Riba, a tocar de l'aparcament. (20 min.).
Accés: A la població de La Riba agafem la carretera TV-7044 abans d'arribar al km. 3 hi ha un aparcament a mà esquerra. Nosaltres vam aparcar a l'aparcament del Refugi dels Masets, exclusiu pels clients però ens van deixar aparcar-hi, està dos metres més amunt.
Aproximació: De davant de l'aparcament del  Refugi dels Masets surt una pista tallada al transit que anem seguint.
20 min. La pista és atravessada pel GR-7 i agafem el trencall de l'esquerra.
30 min. Bifurcació de camins. Anem a la dreta seguint la indicació d'un cartell.
35 min. De sobte apareix la silueta sorprenent del Castell Darnau que haurem de voltar per l'esquerra fins arribar a peu de via.
Atenció de baixada vam anar per un sender més directe (del que us oferim el track) i en Pol venia de la pista que surt de la part alta de la Riba i que arriba a la font del Pascual.
FITXA TÈCNICA
Dificultat: IV+

Desnivell:  25 metres. 
Temps d'aproximació: 35 min.
Temps de descens:  20 min.
Grau d'exposició: Mig

Via  desequipada. S'observa algun espàrrec de parabolt però està petat.

Material: Friends. A la part de baix vam posar algun de petit però el segon llarg exigeix friends grans.
Roca: Calcària de qualitat.
Orientació: Nord.

Via oberta per Sebastià Figuerola, J. Aubareda i Pere Berguedà el 4 d'abril de 1937. El primer ascensionista va pujar sense cap assegurança i els segons van pujar amb l'ajut de la corda.


Seguint un track que vaig trobar a wikilog i he adaptat:

Powered by Wikiloc

dimecres, 14 de febrer de 2018

EL PLAER DE LA FISSURA SAM

Inici via. Foto cedida per Tunica
Primer de tot, deixem les coses ben clares. Jo no vaig fer aquesta via i em vaig quedar al peu de la via parlant amb en Josep Maria Tunica, aperturista de la via, mentre veia - o no - als companys Miquel Àngel Ramos i Aleix Barbera. Juventut, divino tesoro. Jo em vaig conformar amb la via normal a la roca Bonatti.
Descripció feta pel Miquel Àngel.
Elegant i evident itinerari degà en Collegats i obert per Josep Maria Tunica i Carles Vives.
Via de 80 metres i de graduació sostinguda de IV+ amb un pas a la sortida del segona llarg de 6a/Ao. Imprescindible dominar la tècnica del ramonage. Compromís: mig. Exposició mitja. Via molt recomanable perfectament equipada i de roca excel·lent. Reunions perfectament equipades.
Descripció de la via:
1a tirada (IV+ -  15 + 5 metres - 3 parabolts):
Croquis original cedit per Tunica
Des del peu de la via es veuen els tres parabolts que ens asseguraran el llarg. Tram no molt difícil tot i que sí una mica atlètic i de bona roca. Els dos últims metres abans de la reunió són terrosos i cal vigilar en no relliscar, però sense cap dificultat. Per anar escalfant pel que ens espera.
2a tirada (6a/A0- IV+ - 25 metres - 5 parabolts):
Des de la reunió del primer llarg, caminarem per una feixa inclinada uns cinc metres fins a situar-nos dins de la fissura i amb el primer parabolt a uns dos metres del terra. Potent sortida on caldrà obrir-se de cames i entrar dins de la fissura si ho volem fer en lliure i sinó fer força per agafar-se a la primera xapa, i un cop aconseguit, també obrir-se de cames i ja ens anirem col·locant en la fissura on ràpidament començarem a pujar verticalment utilitzant la tècnica del ramonage (IV+) .amb bons peus i mans. Roca excel·lent i amb molt ambient. Arribarem a la reunió amb passos senzills i ens situarem en un lloc còmode. Llarg disfrutón i de molt bona roca.
3a tirada ( V- - 20 metres - 5 parabolts):Llarg clau de la via,amb el mateix ambient que el segon. Amb una sortida que sembla més difícil del que és, on un arbre ens complica l’itinerari per poder accedir al primer parabolt que es troba en la paret oposada prop de la fissura. Un cop xapat, seguim amb la tònica de l’anterior llarg. Sempre prop de la fissura i aprofitant el sensacional ramonage que es deixa fer. En aquest tram hi ha uns esbarzers secs que ens faran una mica la guitza així com uns dos metres de roca més dolenta. La via original, no seguia exactament la fissura, sinó que s’anava més a l’esquerra buscant la «placa», però ara els parabolts ens marquen l’itinerari més per l'escletxa. En aquest llarg, la graduació puja una mica, amb algun pas una mica més complicat però en cap cas excessiu. Després d’uns 10 metres verticals i reptant per la paret, arribem a una repisa on trobem a poc més de 2 metres la reunió amb dos parabolts.
El mateix pas que els anteriors però molts anys després.
4a tirada (IV- - 15 metres - 1 parabolt):Últim llarg, gairebé de transició, amb un pas de IV- assegurat per un parabolt. Davant nostre a la reunió, tenim un mur vertical que l’evitarem per la dreta tot seguint el parabolt. Un cop passat aquest pas, arribarem en pocs metres a la reunió sense gaires dificultats, això sí, evitant tirar pedres ja que el terreny és una mica descompost. Reunió equipada amb dos parabolts.
Descens:
Un cop acabada la via, anirem cap a l’esquerra (al costat del penya-segat) uns dos-cents metres fins a trobar una fita amb un tronc dalt d’una roca, que ens marca una instal·lació de ràpel (des del camí no es veu, es troba a l’altra banda). Caldrà fer dos ràpels de 30 metres que ens deixaran al peu de la paret. La reunió intermitja d’aquest ràpel és de la via «la Rampa», considerada com la via llarga més fàcil de Collegats.
Un cop al terra anem baixant cercant corriols entre matolls. És millor anar descendint amb tendència a l'esquerra per evitar el talús de la carretera.
Accés: En el km. 303,8 de la carretera N-260 hi ha un trencall a la dreta on podem aparcar. Des d'aquí ja podem veure l'evident fissura a l'extrem de la cinglera que tenim a l'esquerra.
La carretera forma un talús. Anem a la dreta a cercar el millor pas. Anem entre corriols i carrasques cercant el millor pas fins situar-nos al peu de la fissura (15 min.).
FITXA TÈCNICA
Dificultat: 6a/A0 Dificultat obligada: V

Desnivell:  75 metres. 
Temps d'aproximació: 15min.
Temps de descens:  15min.
Grau d'exposició: Baixada

Via  equipada. 
Material: 6 cintes i  reunions. 
Roca: Conglomerada, en general bona.
Orientació: Sud-est

Via oberta per: Josep Maria Tunica i Carlos Vives el 12 de març de 1978. Abaqns havia hagut un primer intent per part de Xavier Samsó, Ramon Caballé i en Tunica. En acabar la via van decidir dedicar la via a en Xavier Samsó que era conegut com Sam.

En Josep Maria Tunica em va fer un correu explicant la contesta de la fissura. El text té molt d'encant per recordar com s'escalava en aquell temps:
 El Xavi es va fer de primer una elegant i "expo" primera tirada però per l´ esquerra de la fissura inicial i flanquejant per dalt fins el inici de la fissura més marcada. No més va ficar un miserable buril a mitja tirada i com que vam començar molt tard i ell a sobre tenia que tornar a Barcelona on residia des de feia poc, jo vaig tantejar el inici del segon llarg ficant un buril per sobre el desplom inicial i després vam rapelar des de una figuera i com que no tornaria en molt temps, li vam prometre ficar-li el seu nom de guerra "Sam" quant l´acabéssim (Per bona part  d´ aquest primer llarg, més tard jo obriria la veïna via Apia).  
El cas es que el Ramon n´ estava gaire disponible i vaig quedar amb el Carles Vives i decidint fer una línia més directa començant per la fissura inicial. 

El Carles es va fer la primera tirada amb no més un curt pitó pla a 2 metres  i que sempre ficaríem  en les repeticions; la R-1 era a "pel" crec, darrera de un arbret, crec que  figuera. Jo vaig fer el segon llarg amb el  buril a 2 metres en el desplom d´ inici, la resta a "pel" i la R-2 amb pitons al fons de la fissura (més tard ficaríem burils on ara hi han els parabolts). Carles va fer la tercera tirada, ficant un pitó i un tac de fusta, que es quedarien fixos,  a la part de placa per evitar esbarzers;  i el bloc que tanque la fissura a dalt, flanquejant-lo per sota, cap a la dreta (aeri i impressionant) i amb una "V" que també sempre clavàvem; la R-3 era a una bonica cornisa darrera el gran bloc,  ficant algun pitó i una vaga crec a un pont de roca sota el bloc. La quarta tirada i com vaig dir, era directa i no per la dreta, la vaig començar jo, passant amb una encamada de sobre el bloc a la paret,  ficant un buril i després em va agafar "canguelis" i la va acabar el Carles, sense ficar rés més que una vagueta a un petit matoll del  tram final un xic "expo" i que mai vam voler re-assegurar amb mes burils.
Per baixar vam decidir fer-lo per lo que seria la futura via Apia: un ràpel de savina fins una plataforma on acaba la xemeneia de l´ Apia, d´ allí un altre també de savina fins el inici de la xemeneia i després desgrimpada i flanqueig a "pel"!  fins la figuera de la R-1 de la Sam. No cal dir que era "expo", però a totes les repeticions vam fer servir el mateix sistema. (Al rapelar aquest lloc per primer cop, ens va agradar la línia i poc després obriríem el Carles i jo la via Apia).

Vídeo de la via del gran director Miquel Àngel Ramos:

dimecres, 7 de febrer de 2018

TROBADA D'ESCALADORES/S A MONTALEGRE

Després de la Trobada de Baldellou, de Sant Miquel de la Tosca ara ens toca fer la trobada a Montalegre (lloc tradicional de trobades d'escaladors). Ja us podeu guardar el dia a la vostra agenda que després ... se us passarà...
Teniu la guia d'escalada del Mont-roig, però, a més a més, han obert noves línies sota mateix de l'ermita.



dimecres, 31 de gener de 2018

EL RETAULE DE MONTALEGRE: LO MIRADOR

A l'extrem de la serra del Mont-roig hi ha l'ermita de Montalegre. En Jordi Marmolejo, des de fa temps està fent una zona d'escalada esportiva que és un veritable plaer.
A Lleida feia boira, els dimecres només puc escalar per la tarda i ara que el dia és curt podem anar a pocs llocs. Quan ahir en Pinto em va dir que podíem anar a escalar a Montalegre em va semblar una idea meravellosa. Precisament amb ell vaig anar a fer la via Rampes divertides que pot complementar la proposta que fem avui.
La roca te la menjaries de bona encara que dalt li ha saltat un bolo al Pinto que ens ha fet por...
Descripció de la via:
1a tirada (V - 20 metres - 4 parabolts):
Ens situem sota d'un bloc que ja feia temps m'havia mirat per equipar però una cosa és el pensament i l'altra l'acció que la va prendre en Jordi.
Ha equipat dues línies. Com en la que està més a la dreta encara toca el sol decidim posar-nos-hi. Volíem posar-nos després a l'esquerra... És una placa meravellosa (V) amb les presses necessàries però ni una més ni una menys. Un plaer.
Als 20 metres - escassos - trobem la reunió que muntem.
2n tirada (III - caminant - 10 metres - un pont de roca, una savina): De fet és una tirada de transició doncs només cal pujar uns tres metres per arribar al cap d'una mena d'agulla (III) i continuar caminant fins la propera paret. Estrictament parlant no sé si podem parlar de tirada.
3a tirada (V/V+ - 12 metres - 4 parabolts): Arribem sota de l'ermita encara que no la veiem  i muntem reunió. El llarg és molt més dret que l'anterior i més exigent. Està en aquell punt que no saps si és V o V+. Sortim per la barana de l'ermita. Ja veieu que hi ha força vies d'esportiva al mur del costat molt interessants.
Retorn: Inexistent doncs arribem a l'ermita on hem aparcat.
Accés: Des del poble de Vilanova de la Sal prenem una pista que surt de l'extrem oposat del poble. Aviat es bifurca. El ramal de l'esquerra baixa a l'estació de trens. El de la dreta va a l'ermita de Montalegre que ja veiem a la sortida de Vilanova a l'extrem de la serra de Mont-roig.
4,7 km. Revolt molt marcat. Anem a l'esquerra. A la dreta va la pista als cingles de Mont-roig.
6,1 km. Ermita de Montalegre on aparquem.
Aproximació: Baixem per un corriol que surt darrere del monument de davant de l'ermita. Als pocs metres deixem el camí més important i agafem un sender que surt a l'esquerra. Baixem per una canal costeruda.

3 min. A sota de la canal trobem l'inici de la nostra via. Avui hem anat a la dreta de les dues opcions.
FITXA TÈCNICA
Dificultat: V/V+

Desnivell:  35 metres. 
Temps d'aproximació: 3 min.
Temps de descens:  0 min.
Grau d'exposició: Baixada

Via  equipada. 
Material: 4 cintes i  reunions. 
Roca: Calcària, en general bona.
Orientació: Sud. 

Via oberta per: Per Jordi Marmolejo. Primer va obrir el llarg de dalt però en obrir el llarg de sota va decidir enllaçar-los hi posar-hi el nom del primer.

dilluns, 29 de gener de 2018

FILMACIÓ DE LA INTEGRAL A LA TINTIN - MILU

El Miquel Àngel està fet un professional amb això del vídeo i l'altre dia va filmar l'escalada de la Tintint Milú. Les imatges no poden captar la bona estona que ens va passar escalant...

diumenge, 28 de gener de 2018

EL PLAER DEL CODOL: VIA NORMAL A LA ROCA BONATTI (COLLEGATS)

L'atzar m'ha dut a conèixer a Josep Maria Tunica. Potser no us sonarà gaire el seu nom, però va ser l'escalador que en primer lloc es va enfrontar a les parets de Collegats. Té una munió de vies per la zona (xemeneia fantàstica, Euronica, Principiants, Esperó Piru-caba són d'en Tunica). Com a persona és un mega encant. Només ens podem traure el barret amb gent com ell.
Ens hem trobat en un bar de La Pobla de Segur i li hem preguntat per les primeres vies que va obrir per la zona. Resulta que la primera va ser l'ascensió a l'agulla de Morreres. La veritat que ell ja reconeix que no es tracta d'una escalada clàssica, sinó un terreny d'aventura. Potser algun dia m'hi poso.
La segona via va ser precisament a la Roca Bonatti, el que ser denominada via normal que avui seguirem. Actualment hi ha un reguitzell de vies d'escalada esportiva que es mengen una mica l'essència de la primera via pròpiament d'escalada però és una via curta però prou interessant. Ideal per combinar amb altres vies de la zona. Veure Fissura Sam.
Descripció de la via:
1a tirada (III - 25 metres - 3 parabolts):
Ens situem en una canal molt marcada i pugem per la dreta però quan veiem un primer parabolts ens anem a l'esquerra i travessem la fissura i anem escalant la paret seguint els parabolts. Es tracta d'una tirada poc dreta. Per la dreta pugen altres línies que tampoc sembla que presentin gaire dificultat. Es tracta d'un sector de vies d'esportiva per iniciació. Hi ha dos parabolts per muntar la reunió situats al terra.
Caminem uns 10 metres fins travessar uns boixos i anar a l'inici d'una altra fissura. Aquesta no puja recta sinó que va tombant cap a l'esquerra formant una mena de diagonal.
2a tirada (V-/A0 - III - IV - 25 metres - 4 parabolts):
En començar el llarg ens trobem una panxa riglera. És veritat que té bons cantos per les mans però cal fer una bona estrebada doncs els peus et quedem massa dins i depens únicament de les
mans (V (A0)). Un cop superat aquest tram acrobàtic pugem per una rampa sense gaire difcultat. trobem alguns parabolts que són de vies d'esportiva. Anem pujant sense cap tipus de dificultats.
En arribar a l'extrem de l'esquerra cal fer un altre pas que hem de posar un xic d'atenció (IV). En girar ja trobem la reunió.
3a tirada (V - 5 metres - 1 parabolt):
Anem caminant a la dreta on trobem una instal·lació vella de rapel i un parabolt en mig de la paret. Ara ens toca pujar aquest modest muret. Originalment la via pujava per la fissura que hi ha a l'esquerra (II+) però ens va semblar més interessant pujar per aquí.
Descens:
Des d'aquí dalt fem un rapel de 5 metres fins la terrassa on trobem diferents instal·lacions de rapel que ens permeten baixar fins la terrassa inferior. Ara podeu muntar un altre ràpel però és millor anar uns 15 metres a l'esquerra fins trobar una instal·lació de rapel però també es pot desgrimpar amb cura els darrers 5 metres. D'aquí anem a buscar el corriol de pujada i en 4 minuts arribem al cotxe.
Accés:
En el km. 302,5 de la carretera N-260 entre La Pobla de Segur i Sort hi ha un petit aparcament a mà esquerra (cantó de la muntanya). Davant tenim el primer llarg de la via (veure ressenya via).
Aproximació:
Agafem un corriol que en 4 minuts en duu al peu de la roca Bonatti.
FITXA TÈCNICA:
Valoració.Ideal per iniciar-se a la roca conglomerada de Collegats.
Dificultat: Dos passos de V que es poden superar en A0.
Desnivell: 55 metres. 
Temps d'aproximació: 4 minuts
Temps de descens: 4 minuts
Grau d'exposició: Equipada
Material: 4 cintes i reunions.
Roca: Cconglomerada molt bona. 

Orientació: Sud-est.
Via oberta per: Pere Solana i Josep Maria Tunica el 25 d'octubre de 1974

A més a més, podreu veure el genial vídeo que ha muntat el Miquel Àngel... senzillament genial...

diumenge, 24 de desembre de 2017

"SORPRESAS TE DA LA VIDA": DIAGONAL A LA PARET DEL TEMPS

"Sorpresas te da la vida" és una frase que surt en la popular cançó de Pedro Navaja de la Plateria que segur que sonarà als que ja tenen uns anys.
Doncs si, sorpresas te da la vida. Resulta que feia temps que no anava a escalar amb el Ramon Pach i la setmana passada em comenta que ha vist una línea, fàcil, que li faria il·lusió obrir. Magnífic. Entre setmana em passa la foto i divendres al centre decidim que avui, 24 de desembre, anirem a posar-hi el nas.
Abans d'anar a la paret decidim esmorzar al bar Cirera de Vilanova de Meià i perdem l'estona mirant el llibre de ressenyes. Renoi, hi ha una línia que podria ser la nostra. La Diagonal de la paret del Temps. Bé potser és un nom genèric doncs no hi ha cap ressenya que expliqui res.
Anem al peu de paret i, on volem començar, hi ha una fita. Aixequem el cap i hi ha un espit. Avui no obrirem via, estrictament parlant, però pujarem una via sense saber el grau i l'equipament... com si fos la primera.
Descripció de la via:
1ra tirada (IV - 15 metres - 2 burils):
La roca es veu una mica trencada. Es qüestió de saber escalar amb cura. Quan estem una mica alts ja trobem l'espit que sembla ben conservat. Pugem per una mena d'esperó on la roca és més bona encara que les preses de mans són totes romes i costa d'agafar. Cal saber triar la presa bona. Ens posem poc després en una canal i trobem un altre espit a la dreta que de baix no veiem. Això pinta bé. La dificultat no passa de IV però una mica expo.
Superem un altre ressalt i veiem la reunió muntada sobre dos burils. Sembla ser que és material de la via  Zarahaida que no continua per la Diagonal.
2na tirada (III+ - II - 35 metres - un arbre i una arrel):
Val a dir que nosaltres vam fer les dues tirades en un llarg.
La sortida té la seva cosa doncs la paret se'ns tira damunt i he fet oposició amb l'espatlla per pujar amb més seguretat. La veritat és que allò s'anava estretant i he acabat estirat per terra per superar el pas (III+) que és molt terròs. Un cop superat aquesta dificultat anem caminant entre herbà. Hi ha un arbust i una arrel que ens ajuden a assegurar el llarg. Fem la reunió en una excepcional alzina que hi ha al mig de la canal. Hi ha cordinos vells.
3ra tirada (IV - V- - IV - 40 metres - net): La sortida també és herbosa però davant tenim una placa molt més interessant. En els primers metres trobem una roca que, a diferència del tram anterior, és molt ferma. Costa acostumar-nos al canvi.
Anem a l'esquerra on trobem alguna escletxa on podem posar alguna cosa. Pugem entre la paret grogosa de l'esquerra i la paret gris de la dreta, més exposada a les inclemències doncs damunt tenim un superb sostre. Acabem pujant millor per l'esquerra (IV).
Arribem a un arbust punxent - portar guanys i unes estisores - i el voregem per l'esquerra. A la sortida hi ha el pas més exigent de la via (V-) on hem acabat pujant amb bavaresa al ressalt superior. Encara ens queden alguns metres (IV) per sortir de la paret. Muntem la reunió en una altra alzina on trobem un altre cordino vell.
Descens:
Tirem uns metres amunt i aviat trobem un corriol que baixa per l'esquerra. Quan acaba la paret davalla a la dreta fins un collet on hi ha un altre sender que baixa. Nosaltres hem passat pel peu de la via doncs ens hem deixat la roba doncs malgrat la data feia molta calor (16 min.). Hem passat per davant de la cova de les Monges o castell de Fabregat i hem tornat pel camí d'anada (30 min.).
Aproximació:
A Vilanova de Meià prenem la carretera L-913 cap a Hostal Roig. En el Km. 4, 7 agafem un trencall a la dreta que passa a tocar de la Font Blanca. Anem per una pista en bon estat.
0,8 km. Coll de Cabeses (858 m.) on aparquem en un lateral. Ja veiem la via. Observeu una gran balma que és la Cova de les Monges o Castell de la Fabregada. A la dreta es destaca la línia de la nostra Diagonal. Molt evident.
Accés:
Agafem un sender que surt de darrera de la cabana del Pubill. Al començament hi ha algun esbarzer. Si el camp del damunt està erm podeu passar per dalt.
Travessem un barranc i anem guanyant alçària per un corriol que puja entre alzines.
14 min.Cova de les Monges - diuen que havia hagut un convent -Dins hi ha les restes del castell troglodític de la Fabregada. Força interssant.
17 min. Estem a l'inici de la Diagonal.

FITXA TÈCNICA:
Valoració.Prou interessant malgrat el primer llarg trencadot i el segon brut d'herba però, repeteixo, interessant..
Dificultat: Un pas de V- . La resta no passa de IV en terreny d'aventura.
Desnivell: 90 metres. 
Temps d'aproximació: 17 minuts
Temps de descens: 30 minuts
Grau d'exposició: Semiequipada en els primers metres. Després a protegir.
Material: Bagues llargues, friends, tascons, cintes i reunions.
Roca:Calcaria.. Algun tram trencadot

Via oberta per: No ho sabem però ja investigarem...