ESCALADA PER A TONTOS

Tornem a escalar a Abella de la Conca amb el PInto. La via d'avui és Gutièrrez, el Puto Amo . És una via dedicada de Los Galls al company Joan Gutiérrez que és segurament qui més parabolts ha posat per les terres de Lleida. Ha obert algunes de les millors vies que són seguides apassionadament pel seu club de fans. Així no és d'estranyar que los Galls (Grup d'Ascaladors de Lleida) li dediquessin una de les vies del sector. Són vies ideals d'hivern - quan a Lleida tenim la boira - i aquí tenim el sol assegurat. Millor no venir a l'estiu si voleu sortir en vida. A la zona va haver un noi que es dedicava a estudiar els voltors i va demanar que durant els mesos de gener a maig no escaléssim per la zona per no molestar les cries de voltor. No hi ha una regulació de "dalt" però penso que si podem, complim aquest acord tàcit. Descripció de la via : 1a tirada (V - IV+ - V - 35 metres - tres parabolts i un pont de roca ): Els primers metres ja es veuen prou

El Forat dels Lladres és una meravella natural prou desconeguda dels voltants d'Abella de la Conca. Els escaladors megacraks saben guardar el secret; però crec que és hora de desvetllar aquest indret per la resta de mortals. Són dos ponts naturals monumentals encadenats i una cova final. Antigament devien de formar un riu subterrani. Durant la Guerra Civil la gent de l'Abella pujaven a amagar-se aquí dalt. Vol dir que estan més forts que nosaltres doncs per poder pujar s'ha instal·lat una sèrie d'esgraons per poder remuntar-hi amb relativa facilitat. Nosaltres vam anar amb el David de 12 anys i vaig preferir assegurar-lo com si escalessin i posava les cintes als esgraons. Si esteu acostumats a grimpar i teniu una mica de sentit de l'aventura potser no caldrà encordar-vos. Ara heu de tenir molt clar que no és una ferrata doncs no hi ha cable de vida. Són uns ferros posats perquè pugui pujar els escaladors a moure's per les parets dels ponts naturals. Desc

La Mar a la via Yolanda Cortés Avui ens hem aixecat amb boira, ja veiem que no podríem fer el nostre Pla A. Un whassapp al Lluís proposant-li anar a buscar el sol i aprofitar el dia. On? Com no... Abella de la Conca, un indret ideal pels dies d'anticicló hivernal. Busco entre la carpeta de les ressenyes impreses. La via La Pepa, ens la vam mirar l'any passat i finalment no hi vam anar... pot ser un bon Pla B. La via és per fruir. Placa amb una roca que mossega als peus de gat, adherència total. Cantos i cantillos. Via molt recomanable. A la vora hi ha la Mariquita Perez, a l'esquerra, i la Yolanda Cortés, a la dreta. FITXA TÈCNICA : Dificultat : 6a/6a+ (V obligat) Desnivell : 125 metres.  Temps d'aproximació : 19  minuts  Temps de descens : 15 min. sense incloure ràpel. Grau d'exposició : Mig, És una via semiequipada (encara que en algun lloc hem vist que posava via equipada, però creiem que al tercer llarg cal equipar-lo) Material :10 cintes exprés, u

Fotos cedides pel Comepiedras Roger. Segon llarg. Sembla que la zona d'escalada d'Abella de la Conca està de moda. Avui era el dia ideal per anar a Abella de la Conca. A la plana de Lleida, boira i gebre, en canvi a Abella hem hagut d'escalar en màniga curta i suant. La via que hem triat segurament és la més fàcil de la zona. La roca és una meravella sembla que sigui ella la que se'ns vol agafar a nosaltres. Algun tram herbós però el veritable problema és el darrer llarg que és una diagonal amb poca lògica que us decebrà però no diria pas que sigui una via per oblidar. Té un segon llarg meravellós (i el tercer tampoc us decebrà). Atenció! En aquests sector de la Roca Viella només es pot escalar del 1 d'octubre al mes de març doncs és un indret d'estudi de rapinyaires. No és una prohibició des de dalt sinó un restricció pactada amb els escaladors.  Descripció de la via : De l'aparcament cal agafar la ressenya i dibuixar en la paret la via per després