ESCALADA PER A TONTOS

Diedre Central L'altre dia vam anar al Caputxí i a la Llastra  i ens va deixar molt bon regust de boca. Ens quedaven línies per fer. La jovenalla prefereix el Carquinyoli o el Retaule , així que els seniors anem a un raconet més tranquil. Avui, la meteo deia que a la tarda plouria. així que la colla hem decidit tornar al Caputxí i hem fet totes les de grau "fàcil" (Vb i Vc). Fotografies del Manel Viladrich, que m'ha posat molt difícil escollir les millors entre les millors. He fet les vies: DIEDRE CENTRAL (5b) : Via que puja per la zona central de l'agulla. Una de les més llargues juntament amb la del Capuccino . El primer tram és exigent, es pot recolzar a l'agulla de la Llastra. Seguidament anem a buscar el diedre (finet) i el darrer pas - segurament el més exigent - és el que ens fa arribar a la reunió.  Inici de la via del Diedre Central LA CANTONADA (5c) : Ja la vaig fer l'altre dia i em va agradar molt. Puja pel cantell de l'agulla de la Llastra

  De tant en tant, cal anar a fer una mica d'esportiva per pujar una mica de grau. Avui he estat acompanyat/motivat per la Remei que m'ha fet tibar de braços fent grau, traient-me de la meva zona de confort. El racó del Caputxí i de la Llastra és ideal per estar tranquils en el sector de Montalegre que està molt concorregut per jovenalla escaladora. El sector està molt ben escollit i treballat per Jordi Marmolejo i David Garcia. Està una mica més allunyat de l' ermita de Montalegre , però tampoc gaire (uns 8 minuts), però té unes formes més estètiques, amb una pedra que ens recorda la caputxa d'un Caputxí i una Llastra recorreguda per tres vies ben agradables. Hem començat a escalar per la dreta: 12.- CAPUCCINO (5b): Segurament és la via més llarga del sector que pràcticament corona la roca. A la part superior hi ha un pas impressionant que poder passa de 5b (o a mi m'ho va semblar). 11.-  INSTAGRAM (6a): Comença per un marcat diedre de la via, però més amunt tir

Feia molt de temps que no anava a fer esportiva. Amb la colla vam decidir que amb la boira que visita la plana lleidatans calia anar a Mont-roig i com teníem poc temps el sector de Montalegre era ideal ja que teniem poc temps. Vaig veure que en Jordi Marmolejo i D. Garcia havien equipat un sector al costat de l'ermita. Ja sabem on anem. Tal com havíem previst, feia sol i hem escalat ben calentets mentre que a Lleida encara romania la boira. Els sector ens ha agradat molt, petit, íntim, amb vies per a tots els nivells. Pur plaer. L'escalada esportiva té l'avantatge que fas molta "vida social" amb la colla. Sols cal caminar 5 minuts. Altres vies que he escalat per la vora: Lo mirador - Rampes invertides (Retaule) -  Caputxi i llastra - Trobades escaladors de la SEAM   Com arribar a l'ermita de Montalegre ? Des del poble de Vilanova de la Sal prenem una pista que surt de l'extrem oposat del poble. Aviat es bifurca. El ramal de l'esquerra baixa a l

En poques paraules... una mega passada. Arribo al bar de Vilanova de la Sal i em trobo amb un munt de gent que estan acabant d'esmorzar. La majoria són gent jove que no conec i això que fa anys que sóc de la SEAM. Per mi això és motiu d'alegria, comencem bé. Organitzar coses sempre implica tensió i nervis. Felicitar sincerament a l'anima mater de la trobada, la Remei , sense ella no hauria trobada. Gràcies Remei... ja em ronda alguna idea per fer una altra trobada... ja en parlarem... La veritat és que ella no estava sola, havia el Pere i el Pol fent la carn i segurament més gent que avui no han escalat perquè nosaltres podéssim tibar i dinar... dinar per 5 euros i us juro que he quedat ben tip. No he sopat.No sé com poden sortir els comptes. Al final un sorteig de material. Ja ho he dit en començar una mega passada. Anem a Montalegre, som una cinquantena d'escaladors. Alguns van a fer via llarga, jo havia pensat anar-hi amb el Sergi Gàmiz però a la tarda em diu

A l'extrem de la serra del Mont-roig hi ha l'ermita de Montalegre. En Jordi Marmolejo, des de fa temps està fent una zona d'escalada esportiva que és un veritable plaer. A Lleida feia boira, els dimecres només puc escalar per la tarda i ara que el dia és curt podem anar a pocs llocs. Quan ahir en Pinto em va dir que podíem anar a escalar a Montalegre em va semblar una idea meravellosa. Precisament amb ell vaig anar a fer la via Rampes divertides  que pot complementar la proposta que fem avui. La roca te la menjaries de bona encara que dalt li ha saltat un bolo al Pinto que ens ha fet por... Descripció de la via : 1a tirada (V - 20 metres - 4 parabolts): Ens situem sota d'un bloc que ja feia temps m'havia mirat per equipar però una cosa és el pensament i l'altra l'acció que la va prendre en Jordi. Ha equipat dues línies. Com en la que està més a la dreta encara toca el sol decidim posar-nos-hi. Volíem posar-nos després a l'esquerra... És una plac

El Miquel Àngel està fet un professional amb això del vídeo i l'altre dia va filmar l'escalada de la Tintint Milú. Les imatges no poden captar la bona estona que ens va passar escalant...

Sembla que la Integral Milú - Tintín al Mont-roig està agradant a la gent. Aquí teniu una ressenya feta per Jordi Marmolejo i la Mònica Benabarre. Per cert cal afegir la protecció necessària per fer el pas de gegant que separa el Castell al cim del Castell que ha estat marcat com de V i que en aquesta ressenya es por veure perfectament. La informació complementària la trobareu a Integral Milú - Tintin al Mont-roig .

El Jordi Marmolejo ha fet un programa de TV molt xulo de la via que vam equipar el Ramon Pach i jo (la  via Milu) que m'agrada molt. El penjo per si voleu passar una estoneta escalant des de casa. Per més informació: Integral Milú i Tintin al Montroig )

A la primavera vam intentar la Tíntín al Mont-roig però la pluja ens va impedir poder fer el darrer llarg. Vam baixar rapelant i vam tenir ocasió de poder veure les possibilitats d'una nova via. Durant unes setmanes ens vam entretenir a equipar i netejar la via Milú al Castell . La calor ens va impedir fer el recorregut integral. Ara amb la tardor hem reeixit de fer la integral. La veritat és que queda una via ben interessant amb una dosi d'aventura que ens agrada. Són 7 llargs intercalats amb moments que cal anar caminant. Descripció de la via : 1ra tirada  (IV-III+-II - 20 m. - 1 parabolt): Ens situem en la part baixa de la primera "muralla" del Castell. El primer tram és dret, veiem dalt el parabolt, la roca sembla de poc fiar (IV) més amunt perd verticalitat i acabem caminant. Reunió equipada. 2n tirada  (V- - IV - III+ - 30 m. - un clau - 4 parabolts): Anem un metre a l'esquerra a buscar una canal. El primer pas és molt fi (V-), a mesura que anem pujant

Segona reunió. No deixem de la mà la Guia del Mont-roig de J. Marmolejo i J. Escuer. Avui hem descobert una agulla oblidada però em fruit escalant com mai. Principalment perquè pensàvem que ens mullaríem però finalment sembla que els sants del CEL s'han posat del nostre costat i no ha passat de 4 gotes. Sembla ser que l'agulla del Sòcol del Mont-roig correspon a l'agulla del Campament que per allà els anys 60 van pujar en Víctor Luque, en Miquel Mallol i   en Manel Cortés. Ell em parlava d'una escalada de III, segur que no van pujar pel diedre final sinó que ho van fer més a l'esquerra des del collet de darrera. L'escalada de l'agulla és bonica, interessant amb els tres llargs ben diferents. Força recomanable. Descripció de la via : 1r llarg (30 m- III+ - net): Veiem a un parell de metres els parabolts de la via Joaquin Sabina però nosaltres pugem a la dreta per una esglaonada diagonal a la dreta. No vaig poder posar res però la veritat que tampoc t

En Jordi Marmolejo en la seva imprescindible/completíssima nova guia ESCALADES AL MONT-ROIG té la deferència de publicar una excursió fagilonga i amb sentit d'aventura: TINTÍN AL MONT-ROIG. Una mica recorda a les vies d'escalada d'abans. Intercala excursió i escalada: petits trams d'escalada amb d'altres de caminar per ascendir a l'Extremera situada a l'extrem llevantí de la serra de Mont-roig. La part de dalt sembla un vaixell i el nom de la Proa l'escau que ni pintat. Terreny d'aventura que vaig compartir amb en Ramon Pach, un company amb les 7 lletres majúscules del terme company. Descripció de l'itinerari : El pas de V- des de baix. 1ra tirada (III - 2 ponts de roca - 20 metres): Per arribar a una marcada feixa agafem un esperó molt evident on hi ha dos ponts de roca (un ja està dalt a la feixa). Nosaltres ho vam fer sense encordar-nos. 2na tirada (II - I - 1 pont de roca - 70 metres): Anem caminant per la feixa, sense cap mena de d