ESCALADA PER A TONTOS

Inici de la via (a l'esquerra estan començant la via del Diedre Torna el temps de les boires i no podem deixar d'anar al santuari de la Codolosa . Sembla que no som els únics practicants d'aquest ritual d'hivern ja que les parets de la Codolosa estan a  petar,  però és una garantia de bon temps i els escaladors ho sabem. Després de comentar i recomentar quina via feiem finalment s'ha imposat que avui faríem la via Alimera . La veritat és una via de pur estil Codolosa...i perquè no dir-ho, ens ha agradat, és allò de com estar al teu nivell la fruixes de valent. A peu de via ens quedem una mica frapats. A l'esquerra hi ha la via Reincidents , la del Diedre (on es posa l'altra cordada de la colla), Alimera , a la dreta Via les Cabres ,  Pensionistes , Via ED , CDR i tot en uns 5 metres. No ens ha d'estranyar que sigui fàcil saltar-nos de via per dalt. Sort que el nom està posat al peu de cada via... Altres vies del sector que trobareu en aquest blog:  Campi

Sortida de la tercera tirada La Codolosa és un autèntic refugi de pirats/pirates on cal atracar quan fa fred. Encara que avui anem a la paret de la Salut que està en un lateral i no sé si entra dins de la denominació genèrica de la Codolosa . En aquest pany de paret hi ha quatre vies obertes:  Via Gran Via de les Corts Catalanes - Via Laietana 18 d'octubre - Via Passeig Colom - Via Rambla Santa Mònica . Alerta que en una via de la dreta vam veure que havia un espàrrec i li han tret/robat una xapa. La  via Laietana  és una via discontinua amb dos primers llargs de pas (bonics però no maten) però amb un tercer llarg genial i exigent pel meu modest nivell.  Altres vies del sect.or que trobareu en aquest blog: Campions , Josep Monistrol , Joan's, l' Avi Trepador i Punt Verd. FETXA TÈCNICA Dificultat: V Metres d'escalada: 70 metres Temps d'aproximació: 10 minuts Temps de tornada: 8 minuts Grau d'exposició: Baix Via equipada Material: 7 cintes exprés i reunions

Dalt de l'Ullal ( Comentari personal , perdoneu. Quan fa un temps van anar els companys a l'Aresta Joan Manel, no vaig poder anar ...avui els he dit si em voldrien portar. I m'han portat!!! Primer he pensat que eren molt bons amics i l'han repetit per amistat...però després de fer-la tinc algun dubte - poder ho han fet perquè és una via ben bonica i ja els hi anava bé repetir-la, conclusió, segurament per les dues coses. Gràcies punyeteros, us en dec una). És l' aresta Cerdà-Rivas  (1963) sembla que ha estat rebatejada com Via Joan Manel s egons el vídeo que pengem al final en Joan Manel fou que va reequipar la via. En el llibre Montserrat, pam a pam de Josep Barberà hi ha molt poca informació sobre aquesta via que atribueix als germans Cerdà.  . Actualment s'ha difós com a Via Joan Manel.  FITXA TÈCNICA : DIFICULTAT : V DESNIVELL : 110 metres TEMPS D’APROXIMACIÓ : 16 minuts des del pla del funicular de Sant Joan DESCENS : 1 h 6 minuts fins al Monestir GRAU D

  Les agulles de la Mare i de l'Agla són dues modestes elevacions, arramblades, i mig tapades, per parets imponents com la Miranda de la Boigües . També se les coneix com les Momietes.  Estan situades ben prop del camí al refugi de les Agulles o Vicenç Barbé d'on hi ha una bona visió de les dues. Son dues escalades ben factibles i amb un grau prou accessible. Així la seva escalada és, si més no ben agradable i no hauria de faltar en cap llistat d'agulles fetes.. Encara que segurament el millor plaer de la seva ascensió és la panoràmica cimal on ens perdrem albirant les elevacions properes amb una visió ben diferent. DESCRIPCIÓ DE L'ESCALADA : 1a tirada comú a les dues agulles (variant d'entrada) (IV - III - 20 metres - 3 assegurances): Es veu que l'entrada original és per la canal de la dreta per on rapelem, de baixa dificultat però amb poques possibilitats d'assegurar-se - algun arbre) encara que habitualment és preferible pujar per l'espero de l'

  A la Miranda de Sant Pere he pujat 4 cops. Amb el permís del Mestre Guillem Arias aquesta ha estat la que més m'ha agradat perquè resulta molt variada. Cada llarg és totalment diferent a l'altre. Quan miro les fotos tinc molt car quin llarg estic fent, de vegades, amb tot el meu respecte a Montserrat tots els llargs de placa resulten sempre iguals i una mica avorrits. Ara com escenari és espatarrant. De ben segur que ja sabeu qui era el gran geògraf de Montserrat que va fer el primer mapa de la serra: Ramon de Semir. Un merescut nom de via. He pujat per les tres gatetes d'en Guillem Arias:  La Gateta , La Piula  i la Nina Descripció de la via : El que costa més és localitzar l'inici de la via. Uns 10 metres més amunt tenim la via de la Piula . A uns vuit metres a l'esquerra hi ha un pont natural de roca. A la dret dea hi ha una roca amb una fletxa i les sigles RS però costa de veure. Coordenades UTM: 31T  x=402076  y=4604288 1a tirada (III - III+ - 45 metres -

  Ja sé que no tots esteu d'acord amb l'afirmació que en Guillem Arias és el puto amo... però entendreu que els escaladors modestets com el que escriu aquest blog tenim en ell un guru al que seguim com kapo de la secta dels escaladors mantes.  He fet moltes vies seves, però no havia fet la Núria a la Miranda de Santa Magdalena i avui m'he decidit anar-hi. És una via per portar a gent poc avesada o per iniciar al personal. És una via divertida per escalar encara que molts cops anem a quatre grapes. A més arribem al cim de la Miranda de Santa Magdalena, una de les millors atalaies de Montserrat. Així que a fruir. Per que vegeu la dificultat de la via he pujat tota l'estona amb les bambes als peus. Descripció de la via : Trobo un parabolt amb una mica de pintura groga. Hi ha alguna xapa descolorida i uns 4 metres més amunt la reunió d'inici de la via. Es pot fer perfectament amb una corda de 60 metres encara que si voleu fer tirades llargues nomes cal muntar reunió als