ESCALADA PER A TONTOS

L'atzar m'ha dut a conèixer a Josep Maria Tunica. Potser no us sonarà gaire el seu nom, però va ser l'escalador que en primer lloc es va enfrontar a les parets de Collegats. Té una munió de vies per la zona ( xemeneia fantàstica , Euronica , Principiants , Esperó Piru-caba  són d'en Tunica). Com a persona és un mega encant. Només ens podem traure el barret amb gent com ell. Ens hem trobat en un bar de La Pobla de Segur i li hem preguntat per les primeres vies que va obrir per la zona. Resulta que la primera va ser l'ascensió a l'agulla de Morreres. La veritat que ell ja reconeix que no es tracta d'una escalada clàssica, sinó un terreny d'aventura. Potser algun dia m'hi poso. La segona via va ser precisament a la Roca Bonatti, el que ser denominada via normal que avui seguirem. Actualment hi ha un reguitzell de vies d'escalada esportiva que es mengen una mica l'essència de la primera via pròpiament d'escalada però és una via curta pe

Sortint de la boira Hi ha vies que fa molt temps que els hi vas darrera i avui després de molts anys he pogut realitzar-la. Em sento espcialment content d'haver-la pogut fer. Tant content que crec que és una via que agradarà a molta gent doncs té una dificultat moderada que es concentra en dos llargs en concret on hi ha passos de V+. Ara l'entorn és pura meravella (excepció de la carretera que passa als nostres peus). Però que em dius de la visió que tens del barranc del Bosc. Mai en la meva vida m'havia sentit com un ocell i podia contemplar l'entorn amb tanta llibertat. Una via per fruir si es té el grau. Val a dir que al principi hi ha trams que es va caminant i no presenta gaire continuïtat però és una via que quan l'acabes de fer penses, la tornaré a fer. Descripció de la via : 1a tirada (IV+ .- IV - 25 metres - 2 parabolts i 2 burils vells): Trobem un primer ressalt de l'aresta. Cal que observem que a l'esquerra hi ha uns sostres, doncs la via

Tornem a escalar a Abella de la Conca amb el PInto. La via d'avui és Gutièrrez, el Puto Amo . És una via dedicada de Los Galls al company Joan Gutiérrez que és segurament qui més parabolts ha posat per les terres de Lleida. Ha obert algunes de les millors vies que són seguides apassionadament pel seu club de fans. Així no és d'estranyar que los Galls (Grup d'Ascaladors de Lleida) li dediquessin una de les vies del sector. Són vies ideals d'hivern - quan a Lleida tenim la boira - i aquí tenim el sol assegurat. Millor no venir a l'estiu si voleu sortir en vida. A la zona va haver un noi que es dedicava a estudiar els voltors i va demanar que durant els mesos de gener a maig no escaléssim per la zona per no molestar les cries de voltor. No hi ha una regulació de "dalt" però penso que si podem, complim aquest acord tàcit. Descripció de la via : 1a tirada (V - IV+ - V - 35 metres - tres parabolts i un pont de roca ): Els primers metres ja es veuen prou

El Forat dels Lladres és una meravella natural prou desconeguda dels voltants d'Abella de la Conca. Els escaladors megacraks saben guardar el secret; però crec que és hora de desvetllar aquest indret per la resta de mortals. Són dos ponts naturals monumentals encadenats i una cova final. Antigament devien de formar un riu subterrani. Durant la Guerra Civil la gent de l'Abella pujaven a amagar-se aquí dalt. Vol dir que estan més forts que nosaltres doncs per poder pujar s'ha instal·lat una sèrie d'esgraons per poder remuntar-hi amb relativa facilitat. Nosaltres vam anar amb el David de 12 anys i vaig preferir assegurar-lo com si escalessin i posava les cintes als esgraons. Si esteu acostumats a grimpar i teniu una mica de sentit de l'aventura potser no caldrà encordar-vos. Ara heu de tenir molt clar que no és una ferrata doncs no hi ha cable de vida. Són uns ferros posats perquè pugui pujar els escaladors a moure's per les parets dels ponts naturals. Desc

La Mar a la via Yolanda Cortés Avui ens hem aixecat amb boira, ja veiem que no podríem fer el nostre Pla A. Un whassapp al Lluís proposant-li anar a buscar el sol i aprofitar el dia. On? Com no... Abella de la Conca, un indret ideal pels dies d'anticicló hivernal. Busco entre la carpeta de les ressenyes impreses. La via La Pepa, ens la vam mirar l'any passat i finalment no hi vam anar... pot ser un bon Pla B. La via és per fruir. Placa amb una roca que mossega als peus de gat, adherència total. Cantos i cantillos. Via molt recomanable. A la vora hi ha la Mariquita Perez, a l'esquerra, i la Yolanda Cortés, a la dreta. FITXA TÈCNICA : Dificultat : 6a/6a+ (V obligat) Desnivell : 125 metres.  Temps d'aproximació : 19  minuts  Temps de descens : 15 min. sense incloure ràpel. Grau d'exposició : Mig, És una via semiequipada (encara que en algun lloc hem vist que posava via equipada, però creiem que al tercer llarg cal equipar-lo) Material :10 cintes exprés, u

Avui anàvem una mica perduts. No sabíem on anar ja que teniem que estar a casa d'hora... Finalment ens hem decidit per Collegats. Em tafanejat un parell de vies però hem acabat per trobar una vieta que ens ha deixat un bon regust de boca. La via és diu Eurònica, oberta per l'aperturista JM Tunica que va ser un dels primers escaladors de la zona encara que la via està feta l'any 2002. Via equipada i per fruir. Ideal per fer els mesos d'hivern. Una mica curta però es pot combinar amb altres vies properes. Aquest post al blog hauria de servir per corregir l'errada que hi ha al llibre de Collegats on només marca dos llargs quan la via en té tres i surt dalt de la carena i hi ha l'opció de davallar caminant. Descripció de la via : 1ra tirada (V - III - IV- - 32 metres - 6 parabolts): La via comença a peu de carretera on trobem un petit mur d'uns 3 metres (V) vertical però un cop superat aquest pas s'aplana i anem pujant seguint la recula de parabolts (II

Miquel a l'inici de la via Colldegats, té un encant especial, ens recorda Riglos. Les parets són de roca conglomerats, però no penseu pas en Montserrat. Aquí són còdols grans i tot són panxes que et tiren endarrera. Voliem anar a fer la Xemeneia Fantàstica però no vam veure clar el començament i vam preferir deixar-la per un altre dia (els plats bons es fan esperar) i vam anar a escalar l'Esperò Piru - Caba. Va ser la primera via que es va obrir a la paret de la Figuereta pels escaladors Ramon Caballé, en Josep Solana i J M Tunica per   allà el 22 de febrer de 1981. La via va ser reequipada amb parabolts per César Pérez Hurtado. La via - curta - no us decebrà ja que és aèria i interessant. No es una via liniel sinó que va buscant els passos més fàcils per la paret. A destacar els primers metres de la via per la ximenia i la seva sortida (IV+) i la xemeneia que es fa per fora del segon llarg (IV). Descripció de la via : 1ra tirada : IV+ - IV 25 metres - 7 parabols. Pu