ESCALADA PER A TONTOS

Sempre és bo, boníssim, descobrir nous indrets on escalar. L'altre dia se me va posar entre cella i cella l'idea de visitar una de les escoles d'escalada més antiga de Catalunya. El Sot de bac al Vallès. La zona es sorprenent. Vegetació esponerosa, no us sortireu del camí, tot és selvàtic en aquest barranc. Hi ha salts d'aigua on si no teniu manies, us podeu banyar a l'estiu. Nosaltres buscàvem les vies normals a les agulles més destacades, però val a dir que hi ha parabolts (burils i espits) per tot arreu. Hi vies per un tubo. Una mica recull tota la història de l'escalada de casa nostra. Les vies velles han estat reequipades. Al cim de l'agulla Germana Petita vaig arribar a comptar fins a 30 ferros de diferents èpoques i de diferents instal·lacions. A la Germana Gran - que malgrat el nom, no és gaire gran - potser hi pugen 10 vies. Em va agradar encara que em cau una mica lluny de casa.Em van quedar coses per fer i penso tornar-hi. Via Normal a la Ger

L'agulla de la Castellassa és segurament la roca més bella de Sant Llorenç del Munt. Aquesta bellesa va atrauré des de sempre els humans que sentien la necessitat d'emparrar-se per les seves parets. Entre la llegenda i la realitat ens amaga la història d'un pastor que l'any va pujar al cim i no com dalt no sabia baixar. Desesperat es posar a resar i demanar el miracle que li ajudes a descendir-hi a la mare de Déu de les Arenes. Cansat es va posar a dormir i miraculosament va despertar-se al peu de la roca. La Castellassa és tan singular que és de les poques roques que té un llibre dedicat a les seves parets. Privilegi que també té el Cavall Bernat amb el llibre Història d'una pedra: El Cavall Bernat de Montserrat de Josep Barberà. Però la Castellassa té dues publicacions La Castellassa de can Torras i Descobrint la Castellassa de can Torras i els seus voltants els dos d'Óscar Masó i Garcia. Les dues publicacions són fruit d'un treball sistemàtic de re