ESCALADA PER A TONTOS

  De tant en tant, cal anar a fer una mica d'esportiva per pujar una mica de grau. Avui he estat acompanyat/motivat per la Remei que m'ha fet tibar de braços fent grau, traient-me de la meva zona de confort. El racó del Caputxí i de la Llastra és ideal per estar tranquils en el sector de Montalegre que està molt concorregut per jovenalla escaladora. El sector està molt ben escollit i treballat per Jordi Marmolejo i David Garcia. Està una mica més allunyat de l' ermita de Montalegre , però tampoc gaire (uns 8 minuts), però té unes formes més estètiques, amb una pedra que ens recorda la caputxa d'un Caputxí i una Llastra recorreguda per tres vies ben agradables. Hem començat a escalar per la dreta: 12.- CAPUCCINO (5b): Segurament és la via més llarga del sector que pràcticament corona la roca. A la part superior hi ha un pas impressionant que poder passa de 5b (o a mi m'ho va semblar). 11.-  INSTAGRAM (6a): Comença per un marcat diedre de la via, però més amunt tir

Per arribar-nos al santuari del Lord ( Sant Llorenç de Morunys) hem de passar un túnel . Al marge sud hi ha un sector d’escalada on sempre es troben escaladors – de fet hi ha alguna presa ben sobada – però en canvi hi ha un cert embolic sobre la graduació i nom de les vies. Quan estava preparant aquesta entrada ja vaig trobar una web que ho ha intentat (clicar aquí ). Tot ve perquè en el llibre SOLSONÈS,GUIA D’ESCALADES on hi ha una ressenya confosa. Ha estat un dia fred d’hivern però ens ha tocat el sol i hem escalat de meravella. La Carme Martínez portava unes galetes de xocolata i fruits secs que ens han donat les energies necessàries per tibar amunt i explorar les vies i saber-ne els noms. Si hi ha alguna errada en el croquis o en la descripció, si us plau, expliqueu als comentaris de sota... gràcies. Descripció de les vies : Num. 1 ¿? - Num. 2 Pacagarce de 6c/6c+ - 6b: Les primers més situades a l’esquerra. A la part superior extraplomen de valent. Són les vies més llargues d

Feia molt de temps que no anava a fer esportiva. Amb la colla vam decidir que amb la boira que visita la plana lleidatans calia anar a Mont-roig i com teníem poc temps el sector de Montalegre era ideal ja que teniem poc temps. Vaig veure que en Jordi Marmolejo i D. Garcia havien equipat un sector al costat de l'ermita. Ja sabem on anem. Tal com havíem previst, feia sol i hem escalat ben calentets mentre que a Lleida encara romania la boira. Els sector ens ha agradat molt, petit, íntim, amb vies per a tots els nivells. Pur plaer. L'escalada esportiva té l'avantatge que fas molta "vida social" amb la colla. Sols cal caminar 5 minuts. Altres vies que he escalat per la vora: Lo mirador - Rampes invertides (Retaule) -  Caputxi i llastra - Trobades escaladors de la SEAM   Com arribar a l'ermita de Montalegre ? Des del poble de Vilanova de la Sal prenem una pista que surt de l'extrem oposat del poble. Aviat es bifurca. El ramal de l'esquerra baixa a l

M'arriba per whatsapp que han obert un nou sector d'escalada esportiva a Cubells. L'han anomenat l'Indret i com ús podeu imaginar vaig a posar-hi el nas. Primer de tot, té la particularitat que està encarat al sud per la qual cosa, si no hi ha boira, és ideal per fer a l'hivern. L'equipament de les vies és molt correcte i un paratge per fruir. Hi ha vies de tots els nivells, començant per IV fins a 7a. Veig que ha estat equipat per: Eloi Romagosa, Oriol Segura, Cosin i Ramon Solé. Com arribar-hi : Ens situem a Cubells i agafem la carretera asfaltada que va Camarasa. 0,9 km Agafem un trencall a la dreta. De fet ja es veu la paret i ens podem orientar amb facilitat. 1,2 km. Cruïlla de camins. Continuem recte, sense anar a la dreta. 1,7 km. Aparquem. Agafem un corriol que inicialment travessem un camp.10 min. Ens situem a peu de paret.

Avui ha tocat una sortida social. La SEAM (Secció d'Escalada i Alta Muntanya) organitza una festa. He anat a fer esportiva al sector d'Alpirando. He estat durant el matí fent esportiva (un dia no està malament i a més recordant un dels primers llocs on em vaig encordar). He fet les vies més fàcils de la zona... les del cursetista que estan en el sector de roca conglomerada de color rogenc (al dibuix en marca 3 però de fet són 4 que no crec que arribin a IV- encara que hi ha alguna panxa que cal mirar-se-la... em recorda molt a Riglos). Després he pujat a fer les últimes que potser són de IV. És curiós el canvi de roca doncs aquí ( i tot Alpirando) és calcari. Ara cal jugar una mica amb l'adherència del peu mentre que al conglomerat és més triar entre el munt de preses que hi ha la millor): He ensenyat a la Teresa Grau 5 cèntims de rapelar i he pujat una tirada de V- però durant tot el dia no he tingut la sensació que tibava. A dinar he baixat a la terrassa del bar de

Sempre és bo, boníssim, descobrir nous indrets on escalar. L'altre dia se me va posar entre cella i cella l'idea de visitar una de les escoles d'escalada més antiga de Catalunya. El Sot de bac al Vallès. La zona es sorprenent. Vegetació esponerosa, no us sortireu del camí, tot és selvàtic en aquest barranc. Hi ha salts d'aigua on si no teniu manies, us podeu banyar a l'estiu. Nosaltres buscàvem les vies normals a les agulles més destacades, però val a dir que hi ha parabolts (burils i espits) per tot arreu. Hi vies per un tubo. Una mica recull tota la història de l'escalada de casa nostra. Les vies velles han estat reequipades. Al cim de l'agulla Germana Petita vaig arribar a comptar fins a 30 ferros de diferents èpoques i de diferents instal·lacions. A la Germana Gran - que malgrat el nom, no és gaire gran - potser hi pugen 10 vies. Em va agradar encara que em cau una mica lluny de casa.Em van quedar coses per fer i penso tornar-hi. Via Normal a la Ger

Farà un parell d'anys en Pep Puig de l'Arp i algú més que desconeixem van equipar un petit sector a la vora del poble de Fórnols (entre la carretera de La Seu d'Urgell i Tuixent). I avui hem anat a provar-lo. Ha estat divertit encara que crec que feia temps que ningú anava a escalar. Crec que estic descobrint un petit tresor que poca gent coneix. No és una meravella però està molt bé  per passar l'estoneta. Com arribar-hi ? En el poble de Fórnols agafem el camí que surt per la dreta, avall. A la poca estona, davant de la font, trobem un sender que surt a la dreta. Correspon al GR-7 que va a La Seu d'Urgell  caminant per l'antic camí tradicional. Des d'aquí ja podem veure la paret. Podeu veure la foto de localització que hem posat. Més avall ens incorporem a una pista que procedeix del poble i seguim a l'esquerra. Travessem un barranc i en acabar un camp agafem un corriol que ens duu al peu de la paret. 8 minuts. Opinió personal: Els equipadors s

A la trobada d'escaladors de la SEAM van passar una nova ressenya de vies del Sector los Amigos (Els amics) amb 40 línies, no crec que se'n puguin fer-ne gaires més. Avui he decidit anar a provar les que estan situades més a la dreta. Ens cal una bona pujada per arribar-hi. I he "disfrutat" com un crio. El sector de los Amigos de Castellonroi és una cinglera allargada que està farcida de vies d'escalada amb diferent dificultat (IV+ - 7a). En la zona central vaig pràcticament començar a escalar jo de forma seriosa, per aquest motiu m'ha fet il·lusió tornar-hi però ara començar per la dreta i recordar la zona. És una zona d'hivern principalment, ja que està encara al sud. La majoria de vies han estat equipades per en Jordi Marmolejo. Em permeto en acabar aquesta entrada posar un track per ajudar a la gent que no ha estat mai. S'aparca a uns 30 metres de la paret i ja teniu feina a buscar les vostres vies. Per obtenir el track Powered by Wikiloc

Sant Miquel de la Tosca és una bella raconada entre els pobles de Vilosell i La Pobla de Cérvoles. Constitueix un indret paradisíac on escalar entre la solitud. A l'estiu en el sector de la Font hi toca l'ombra. En aquest bell paratge naix el riu Set que aviat desapareix per les nombroses captacions que pateix. En Jordi Marmolejo i la seva colla van tenir l'encert d'equipar unes vies per entretenir-nos. Hi ha de totes els nivells (III+ fins a  6b) per la qual cosa el fruir està assegurat. De fet, per les rodalies han equipat més vies però no tinc ressenyes i piquen més. La roca és conglomerada però no de la qualitat montserratina. Hi ha segurament més molsa però la bellesa de l'entorn ho justifica. Equipament perfecte. He anat amb el Sergi Gàmiz amb qui feia molt de temps que no escalava, hem passat una bona tarda. Principalment perquè sabíem que havia de ploure i teniem poc temps per moure'ns. Ha estat una elecció ideal. Hem de tornar perquè ens han quedat

En poques paraules... una mega passada. Arribo al bar de Vilanova de la Sal i em trobo amb un munt de gent que estan acabant d'esmorzar. La majoria són gent jove que no conec i això que fa anys que sóc de la SEAM. Per mi això és motiu d'alegria, comencem bé. Organitzar coses sempre implica tensió i nervis. Felicitar sincerament a l'anima mater de la trobada, la Remei , sense ella no hauria trobada. Gràcies Remei... ja em ronda alguna idea per fer una altra trobada... ja en parlarem... La veritat és que ella no estava sola, havia el Pere i el Pol fent la carn i segurament més gent que avui no han escalat perquè nosaltres podéssim tibar i dinar... dinar per 5 euros i us juro que he quedat ben tip. No he sopat.No sé com poden sortir els comptes. Al final un sorteig de material. Ja ho he dit en començar una mega passada. Anem a Montalegre, som una cinquantena d'escaladors. Alguns van a fer via llarga, jo havia pensat anar-hi amb el Sergi Gàmiz però a la tarda em diu