Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta pedraforca

TOT AMBIENT A LA CRESTA DEL PEDRAFORCA

Imatge
Es tracta d’un escenari d’aventura on cal saber moure’s per terreny esquerp però no tinc la sensació que sigui difícil. És una excursió muntanyenca amb un gran ambient d’alta muntanya amb la paret nord del Pedraforca als nostres peus. Així no es tracta d’una via d’escalada sinó un contorn d’aventura, tot ple de sensacions molt fortes. Si us agrada la variació, segur que us agradarà. Descripció de la via : Hem de grimpar per una canal que hi ha a la dreta de l’agulla del Cabirol inferior (II) Arribem a una bretxa imponent. Anem trescant per la dreta. Hi ha un pas de III que podem assolir sense encordar-nos. Durant tota la travessa va anar amb bota de muntanya. Un cop superat aquest pas puntual la verticalitat davalla aviat i es grimpa amb facilitat (II). Assolim l’agulla del Cabirol inferior. Davallem pel costat oposat, caminant. Arribem a una breta i continuem la direcció que dúiem. Trobem una estilitzada agulla que anomenen la Mare de Deu. Continuem grimpant (II+) per una

GOIG PER LES VIES CLÀSSIQUES: XANDRI - CASANELLAS AL POLLEGÓ INFERIOR

Imatge
La cara nord del Pollegó Inferior al Pedraforca està solcada per una profunda canal que trau fortament el nostre interès d'aventura. Va ser solcada l'any 1933 per la cordada Andreu Xandri i en Casanellas que es van capbussar en aquesta aventura. Avui en dia resulta fàcil posar-nos sabent com és la via però fa més de 85 anys calia tenir un fort convenciment explorador. La via resulta molt interessant encara que ens exigeix dues hores de caminada amunt i dues hores de baixada. Finalment, crec que més que un inconvenient és una virtut doncs ens assegura la solitud en l'escalada. Si hi ha alguna cordada escalant no posar-se a la via doncs inevitablement cauen pedres que s'encaixonen en la canal. Ombra assegurada reservada per l'estiu. A començament de temporada podem trobar-nos neu. Descripció de la via : Ens situem en l'evident canal que solca tota la paret nord del Pollegó inferior. 1a tirada (50 metres - II - III - net): Pugem per unes grades senzilles, u

ENDINSAR-SE AL PEDRAFORCA: LES COVES DELS TALIBANS

Imatge
L'escalada de les coves dels Talibans esdevé una curiositat singular en les muntanyes de casa nostra. Tot caminant per la impressionant cinglera del Pollegó Inferior ens endinsem per dues petites balmes que ens permeten arribar a la Feixa Ampla – solcada de vies de dificultat superior – i tot pujant per la cadena de la Gran Diagonal coronar el Pollegó Inferior que resta molts cops en un discret segon terme en comparació del seu germà gran. La tornada la farem per la mateix Feixa Alta després de descendir per la feixuga Costa del Dou. No és una escalada de dificultat ja que els passos estan protegits per una corda fixa (de la que no caldria fiar-se'n gaire). És una excursió recomanable per excursionistes que els hi agrada buscar curiositats, racons amagats i allunyats de la massificació. Encara que les Coves dels Talibans acabaran essent un indret concorregut, especialment quan es canvi la corda per una cadena. DESCRIPCIÓ DE L'ESCALADA : Ens situem sota la canal q

PEDRAFORCA: VIA PANY

Imatge
Una de les vies més conegudes a la cara nord del Pedraforca és la via Pany al Calderer. Malgrat això, és una via històrica molt poc concorreguda. Segurament la seva escassa dificultat fa que els escaladors amb cert nivell prefereixin enfrontar-se a vies de més graduació. Però nosaltres - que som "raros" - creiem que és ideal per endinsar-se per primer cop en el complex món de la paret nord del Pedraforca. Una paret immensa on es perdent els ulls i l'enteniment entre canals, parets, feixes i camps per llaurar. En Jordi Panyella, conegut popularment com Pany, era un escalador empegat a un bigoti i a les parets de Montserrat, Pedraforca i Riglos entre d'altres indrets. Durant els anys 40 í 50 va ser dels capdavanters de l'escalada a casa nostra. El 14 de maig de 2008 va emprendre la darrera escalada amb 92 anys a la motxilla. La via fou oberta per Jordi Panyella, Lluís Morera i Joan Rodríguez el 20 de juliol de 1941. Com a descripció general de l'ascensió v