ESCALADA PER A TONTOS

Hi ha muntanyes que ens atrauen d'una forma entre màgica i tel·lúrica. Són les protagonistes dels nostres somnis. Hi ha força muntanyes d'aquestes però els Encantats està dins de la selecció natural. L'Encantat Petit o Xic té la particularitat que només es pot pujar escalant i que en les seves parets es van produir algunes de les gestes més destacades de les primeres escalades. Ja veieu tot són qualitats per anar-hi. Reconec que avui en dia es tracta d'una escalada que està fora dels patrons de les modes però sempre he estat fora dels patrons i més si estan de moda. Tinc la sort de compta amb l'ajuda del Miquel Àngel per fer aquestes escalades d'aventura. Descripció de la via : 1a tirada (II+ - III+ - II+ - 30 metres - un clau): Ens situem a l'Enforcadura entre els dos Encantats. Ara ens toca anar a l'esquerra si volem pujar al Xic. Els primers metres són senzills, no són gaire pitjors que els que hem fet pujant per la canal central. Ara ens toca

El Midi d'Ossau és una muntanya que impressiona des de tots els cantons. De fet es tracta d'una xemeneia d'un antic volcà amb una roca excepcional bella. Des de feia temps tenia ganes de pujar-hi per la cara nord. És una via senzilla. Diria que ni es tracta d'una via d'escalada sinó una ascensió d'aventura amb passos on cal grimpar. Nosaltres no vam fer anar la corda ni els peus de gat encara que els duem. Cal navegar i buscar els passos encara que hi ha llocs on hi ha una munió de fites però també hi ha racons on no trobes res. És en aquests darrers on et faria falta les indicacions. Nosaltres protàvem un GPS amb el track i en alguns moments ens va anar molt bé mirar-ho. L'ambient és màxim i ideal per una amenaça d'onada de calor. Descripció de l'itinerari :   Des de l'aparcament (1709 m.) prenem una pista a mà esquerra prohibida al transit per on anem a buscar el riu que travessem i pugem per dreceres. Passem per la vora d'una cabana d

Amb el Pinto havíem quedat per anar al Pirineu però la previsió del dia no ens acompanya així que abans d'agafar el cotxe hem de buscar un plan B. Veiem que l'únic lloc que diu la meteo que no plourà serà Riglos. Corre, a buscar una escalada que estigui bé. Recordo una nova via que han obert els del Sendero límite per allí... home, Dos Diablos en el corazón és un molt bon pla B. Via altament recomanable... Descripció de la via : En la paret trobem escrit primer III E que és l'inici de la via Los terceros tambien existen , més enllà - a la dreta -  trobem N C A que correspon a la via Nueva cultura del agua (que llegim que han reequipat i netejat, i caldrà anar-hi un dia d'aquest) i finalment picat a la roca 2 D que indica Dos Diablos en el corazón . Així dona gust buscar les vies... 1a tirada (III - III+ - III - 35 metres - 10 assegurances): Anem per una placa tombada amb tendència a la dreta seguint els parabolts. A mitja distància trobem un mur d'un parell

Hi ha vies que per diferents motius no cauen bé i la gent no hi va. Potser, el nom. Mira que posar-hi a una via Esgarrinxolada?? Només va faltar que agafes fama de bruta i els escaladors de Lleida no hi van anar. Doncs crec que aquí hem fet una petita gran injustícia. Tampoc diré que sigui la via de la meva vida però com aquesta n'hi ha un fotimer i abans que anar sempre repetint vies els dies d'estiu crec que és millor pujar l'Esgarrinxolada ... Descripció de la via : 1a tirada (V - IV - 20 metres - 5 parabolts): Situats a peu de via ja veiem el primer parabolt i el segon. De fet el tercer està amagat en una escletxa i el quart està damunt d'un petit extraplom. Situats a peu de via pugem per la dreta per anar a buscar una canal. A mig de la canal hi ha el pas més complicat de la via, el mini extraplom, que hem pujat posant el peu en el contrafort de la dreta. Un cop la dificultat minva molt. 2a tirada (V- . IV+ - 20 metres - 4 parabolts): Superem un muret on ca

Avui la nostra intenció era anar a escalar al Pirineu d'Osca però quan estem arribant a la capital ens agafa l'aigua. Parem en una benzinera i veiem que avui no és un dia per anar a Pirineu, un altre dia serà. Busquem plans alternatius. Crec que a Riglos ja ha plogut i ara el que farà és assecar la paret. Ho encerto (una vegada a la vida!!!). Recordo que hi ha la via normal a la Peña Roja que només es pot fer a l'estiu - a Riglos a l'estiu?? - Si, és una cara nord on no es pot anar quan ja comença a fer fred. El grau és accessible V- i equipada però no crec que sigui una via fàcil doncs cal tibar. Anem-ho a explicar detalladament... Descripció de la via : 1a tirada (IV - V- - 25 metres - 7 assegurances): Els tres primers parabolts estan situats a l'agulla Gómez - Laguna. Anem a buscar un evident canal-xemeneia. No hem d'entrar a dins doncs es va millor per fora. La xemeneia és molt vertical encara que hi ha moltes preses aprofitables (V-). Sortim per l'

Dieu-nos friquis però feia uns dies que volíem anar a "escalar" la via Original o via Estasen al Gorro Frigi. Alguns direu: - ves quins gustos mes "rarus· que teniu... Com deia ma mare: Tot s'ha de despatxar. La veritat és que si la busqueu per internet només trobareu explicacions de quan es pujava per les cadenes i això que ja fa anys que les van traure; però no hi ha cap explicació de la que va ser considerada com la primera escalada de Catalunya. En el seu moment va ser la via que descobrÍ a la massa social del Centre Excursionista de Catalunya que havia un muntanyenc qui no li importava ascendir als cims per passos compromesos per tal d'assolir el punt més alt. Croquis manllevat de  X. Larretxea. Aquesta figura, com haureu encertat, era en Lluís Estasen. Ell i els seus companys de cordada -generalment sempre anava ell davant - van decidir ascendir aL Gorro Frigi. Actualment hi ha tantes vies que hem oblidat la primera que a més va ser ultratjada (o no

No ens amaguem de res. Hem fet trampa a la Misión imposible del Serrat del Poll d'Alòs de Balaguer. I creiem que és una opció molt interessant. Què passa? Doncs que en el primer llarg de la Misión Imposible hi ha un sostre que cal superar amb els estreps i no apeteix gaire. Per aquest motiu és una via que es fa molt poc, encara que val a dir que els llargs de dalt són una autèntica xulada. Així que, ens saltem el llarg de sota i anem a buscar els bonics. Com no he anat amb el Joan Linares "Pinto" que és el que més vies té allí després de mister Pep Pueyo que és el rei de la paret. Per cert la via que avui vaig a fer va ser oberta pels susodichos GALLS consumats. Com us he explica, el primer llarg és un sostraco i hem preferit anar a fer els dos primers llargs de la via Canto per Soleares . Descripció de la via : 1ra tirada ( (IV - 55 m. - 3 parabolts): A l'inici hi ha picat a la roca una rodona i una fletxa amunt.  A l'esquerra puja la via Matagall s que puj